Francesc Duch (ERC): 'Ens diuen que no escoltem, però la realitat és que no hi ha propostes de l'oposició en temes d'habitatge'

El portaveu republicà explica que tant ERC com ell mateix tenen "il·lusió" per seguir al govern per acabar els projectes que han engegat


  • Comparteix:

Francesc Duch, portaveu d'Esquerra Republicana al ple i tinent d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Habitatge, Sostenibilitat i Benestar Animal, és la segona entrevista de la sèrie d'entrevistes a Cugat Mèdia als portaveus dels grups municipals sobre l'actualitat de la ciutat amb la mirada posada a les eleccions municipals d'aquí a set mesos. Duch parla d'habitatge, de La Mirada, del Centre Direccional de Cerdanyola, de Bellaterra i de la seva voluntat de repetir a les llistes d'ERC el 2023.

Quan vau començar aquest mandat el juny de 2019 teníeu algunes carpetes sobre la taula. Una de les quals és la construcció de La Mirada. El ple del mes d'octubre va aprovar l'adjudicació de les obres de l'edifici de l'escola, que està previst que comencin al gener, per estrenar l'edifici per al curs 2024/25. Els recursos de les entitats ecologistes podrien fer endarrerir aquesta data? Encara que fins ara cap recurs ho ha fet...
Això només ho poden decidir els jutges. Nosaltres l'únic que podem fer és tirar endavant amb el projecte, que ja hem explicat moltes vegades, que creiem que és el millor per la ciutat. Nosaltres anem fent, a partir d'aquí, si hi ha una sentència que ens diu el contrari llavors evidentment ens haurem d'aturar. De totes maneres, estem convençuts que tots els tràmits que hem fet fins ara els hem fet bé, i una mostra és precisament que els recursos que no estan aturant la construcció de La Mirada i, per tant, serà una realitat ben aviat.

L'ha sobtat la bel·ligerància, ben entesa, dels grups ecologistes en contra de la construcció al parc del Bosc de Volpelleres?
En el darrer ple l'alcaldessa ja va fer una intervenció molt clara dirigint-se a aquest sector de la població. Entenem perfectament que estan preocupats, els hem escoltat moltes vegades, i ells mantenen la seva postura. És comprensible, sí, però també ha de ser comprensible la postura d'aquest govern. El que no acabem d'entendre és la postura del principal partit de l'oposició, Junts per Sant Cugat. Després d'un embolic provocat en el seu mandat, doncs que avui dia encara estiguin en contra de la construcció de l'escola. Tenim una escola en mòduls des del 2016, 200 famílies que ens demanen que responguem. ERC, al capdavant del govern del municipi, el que estem fent és tirar endavant aquest projecte amb responsabilitat i a més amb les mesures compensatòries que creiem que són necessàries perquè en el futur les dues coses siguin compatibles: l'escola La Mirada i la preservació del bosc.

Estem convençuts que tots els tràmits que hem fet fins ara els hem fet bé, i una mostra és precisament que els recursos que no estan aturant la construcció de La Mirada i, per tant, serà una realitat ben aviat.


Com que donem per fet cap polític vol talar arbres perquè sí, en aquest cas de La Mirada, tal com va dir la regidora de la CUP a Cugat Mèdia, Lourdes Llorente, el govern ha hagut de triar l'opció menys dolenta, entre les dolentes?
La menys dolenta no, la millor de les possibles. No va ser una decisió presa amb presses ni improvisada, sinó que va comportar reflexió i consultes. Després de tot el procés vam arribar a la conclusió que el millor projecte és el que estem tirant endavant, que és aprofitar el projecte anterior, moure'l uns metres més al nord de la ubicació inicial, per poder respectar el projecte pedagògic, que implicava una escola en contacte amb la natura.

La menys dolenta no, la millor de les possibles. No va ser una decisió [la ubicació de La Mirada al bosc] presa amb presses ni improvisada, sinó que va comportar reflexió i consultes.


Un altre dels problemes que es va trobar el govern, i que heu tardat a poder-hi fer front és amb les llicències d'obres. Us vau trobar un retard, però fins i tot es va ampliar. Heu posat en marxa un pla de xoc des de fa uns mesos, per tant, quina és la mitjana de retard que hi ha actualment?
La mitjana estem sobre els 14 mesos, però m'agradaria fer alguns aclariments. A vegades parlem de les llicències com si fossin totes les que tenen problemes. En realitat les llicències que estan patint retard són les llicències d'obres majors, que suposen un 20% de les llicències municipals d'obres, i que la resta estan al dia. És important llançar el missatge que tenim un problema puntual, que és amb les obres majors i som els primers que ho hem reconegut, que estem preocupats i que ja estem fent tots els passos per solucionar-ho. També val la pena recordar que estem parlant de les obres majors que necessitem una sèrie de tràmits que fa que sigui laboriós i llarg. Veníem de retards dels 12 mesos del govern anterior, però a més ens vam trobar molta precarietat laboral. Hi havia molts contractes temporals que s'estaven acabant, no hi havia borsa d'arquitectes feta per renovar aquests treballadors i a més l'administració té limitacions a l'hora de contractar personal. Ha costat molt la maquinària i avui en dia ja estem en condicions de recuperar aquests terminis. El missatge que m'agradaria transmetre és d'optimisme, estem reduint terminis, tot i que soc conscient d'on estem.

El missatge que m'agradaria transmetre és d'optimisme, estem reduint terminis, tot i que soc conscient d'on estem


En el 'Línia directa' amb l'alcaldessa, una veïna li preguntava per aquest tema i li deia que tal com està pujant l'euríbor, aquests retards els estan perjudicant molt.
Afecta les hipoteques, i també al cost dels materials, que també s'han disparat. En som plenament conscients, però reitero, estem fent els passos per sortir d'aquesta situació i esperem que sigui ben aviat.

L'habitatge social era, i és, un dels pilars del govern de coalició actual, però encara no s'ha pogut acabar cap promoció. L'edifici de fusta de Jeroni de Pujades a Can Mates estarà acabat abans de final de mandat?
Si, estem convençuts que sí. L'edifici tindrà 60 habitatges de lloguer en règim general. Ara estem començant una campanya que totes aquelles persones que tinguin dificultats per accedir a un habitatge s'apuntin a la borsa de lloguer perquè en els propers mesos hi haurà sorteig d'aquests 60 pisos. Segurament serà entre finals de desembre i gener que fem el sorteig dels habitatges i seran una realitat. Ara mateix estem pendent només dels últims detalls per a la finalització d'obra. De totes maneres, el tema habitatge va més enllà d'una única promoció i l'estem afrontant des de molts fronts diferents. El problema que hi havia a Sant Cugat és la falta de sòl, i aquí és on hem fet moltíssim esforç, i un esforç que no es veu portes enfora. Hem presentat ja el Pla d'Habitatge Assequible amb 18 ubicacions repartides dins dels diferents barris. A partir de diferents operacions urbanístiques es pot aconseguir sòl públic per fer habitatge de lloguer, i això és el que estem fent. I a més curt termini, just la setmana passada estàvem acabant el concurs d'arquitectes per fer la propera promoció a Benet i Moixó de 36 habitatges. Per tant, ja comença a rutllar la màquina de construcció de noves promocions, a banda de les cases dels mestres.

Al govern actual se'ns ha titllat d'això, que no escoltem, que no consensuem... De cara a la galeria, per buscar campanyes electorals, segurament en faran cavall de batalla, però la realitat és que no hi ha propostes de l'oposició en temes d'habitatge.


Junts i Ciutadans fan de l'habitatge social, i la no construcció de pisos, el seu cavall de batalla principal per criticar-los. Fins a quin punt, igual que vosaltres vau refer el pla Promusa 2030 que us va deixar l'anterior govern, si el 2023 hi ha canvi de govern, ells podrien descartar el vostre pla?
Quan vam arribar vam veure que el pla Promusa 2030 tenia moltes mancances, que no planificava les tramitacions de planejament necessàries per poder desenvolupar aquestes promocions, n'hi havia d'altres que no tenien els convenis amb els propietaris i era impossible tirar-les endavant tal com estaven. Per tant, hem anat rescatant tot el que es podia salvar per programar-ho en els anys que toquen. No s'ha llençat feina en el nostre pla, i el que hem fet és afegir-ne. El nostre objectiu és doble la previsió del pla anterior i arribar al 10% de l'habitatge social. A part que estic convençut que seguirem encarregant-nos nosaltres de les polítiques d'habitatge, hi hagi qui hi hagi entenc que, com a persones responsables, s'aprofitarà la feina feta.

El problema d'aquests plans a llarg termini és no consensuar-los amb l'oposició, igual que el govern anterior no ho va fer amb vosaltres, precisament perquè no passin aquest tipus de coses?
Al govern actual se'ns ha titllat d'això, que no escoltem, que no consensuem... Jo et diria que en les comissions informatives on parlem de temes d'habitatge, més d'una vegada he dit: 'oposició, us proposem això, qualsevol cosa ens asseiem en feu propostes', però de propostes no n'han fet cap. De cara a la galeria, per buscar campanyes electorals, segurament en faran cavall de batalla, però la realitat és que no hi ha propostes de l'oposició en temes d'habitatge. La voluntat del govern sempre ha sigut dialogar amb tothom i buscar consensos, i seguirem fent-ho, tot i que no ens n'hem sortit fins ara. En canvi, ara recordo un projecte a la Floresta on hem tingut fins a cinc reunions amb els veïns, i arran d'aquestes, ens han proposat coses noves i hem modificat el projecte que al final va agafat de la mà de tothom. Aquesta és la nostra manera de fer, i des d'aquí fins on arribem.

Com va la requalificació dels terrenys de Ragull Centre? Saps quan està previst que vagi a ple?
La modificació de planejament està feta per part dels promotors i ara està en fase de revisió per part dels serveis tècnics municipals, i la idea és tirar-ho endavant. Creiem que és un molt bon projecte i, com deia abans, arran de parlar amb els veïns i amb tothom vam arribar a la conclusió que calia algunes modificacions que s'han incorporat. Jo entenc que la votació al ple pot ser ben aviat perquè els documenta està molt madur.

Junts ha dit que si guanyen al maig tombaran aquest projecte de Ragull Centre. Ho va dir Carmela Fortuny i ho va reiterar l'alcaldable actual, Josep Maria Vallès, si tornen a guanyar.
Jo això ho trobo una gran irresponsabilitat. Que des de l'oposició es faci cavall de batalla d'un projecte que augmentarà l'habitatge protegit al municipi, és irresponsable. Llençar tota la feina feta en un lloc on l'Ajuntament no tenia res, amb el qual es disposarà d'un equipament públic de barri, d'una zona comercial que dinamitzi una zona de la ciutat que li podem donar la volta... L'objectiu final és mantenir la qualitat de vida actual de Sant Cugat, millorar-la i actualitzar-la. I sense deixar ningú enrere.

El no es podrà és resoldre [el tema de les zones verdes de Can Busquets] amb externalitats fora de Valldoreix, s'haurà de resoldre dins de Valldoreix.


L'abril del 2021 vau donar compte al ple de la sentència que anul·lava la modificació del PGM per col·locar zones verdes a Can Busquets provinents de Can Nonell i Can Clavell. Llavors va dir que treballarien amb l'EMD per reubicar aquestes zones verdes. Com està el tema un any i mig després?
La veritat és que aquest és un tema que no hem pogut avançar gaire. El fet que sigui un tema entre dues administracions ha dificultat una mica aquesta feina, a banda que tenim moltes modificacions de planejament sobre la taula, i malauradament no hem pogut continuar la feina. El que s'ha de fer és tornar a fer una modificació de planejament que permeti resoldre la problemàtica de les expropiacions de zones verdes a Valldoreix d'una tacada. També és veritat que durant tot aquest temps l'Ajuntament ja ha anat expropiant algunes finques perquè ens ho havien demanat i, per tant, la pilota que abans era tan gran, s'ha anat fent una mica més petita. És una prioritat de planejament que tenim sobre la taula i que hem de fer conjuntament amb Valldoreix, que haurà de posar-hi els recursos necessaris també. És un tema important.

Com que és un tema complicat d'explicar a la ciutadania, podem quantificar el problema amb diners, i explicar quins projectes no es podran fer perquè s'haurà de fer servir un espai de zona verda?
No és tant un projecte que es deixi de fer, sinó el que cal és endreçar un planejament que venia de l'any 1976, que definia unes zones verdes concretes. Les solucions han d'anar en la línia de fer una revisió del planejament de Valldoreix.

Les compensacions que es van fer a canvi d'aquella modificació del PGM, bàsicament pisos als propietaris de les zones que es convertien en verdes, què passarà?
En això anirem cas a cas. Algunes s'han solucionat, altres no s'han executat, altres s'han revertit... El no es podrà és resoldre-ho amb externalitats fora de Valldoreix, s'haurà de resoldre dins de Valldoreix.

Des de l'Ajuntament vau arribar a presentar un recurs contra la construcció Centre Direccional a Cerdanyola, però a tocar de Sant Cugat? Prèviament, ja vau presentar al·legacions al projecte pel sostre comercial i l'impacte ambiental i van ser totes rebutjades.
No hem presentat recurs. Vam fer al·legacions i se'ns van denegar. És un tema que ens preocupa i parlant amb Cerdanyola intentarem trobar el millor encaix possible. Les al·legacions que vam fer eren importants perquè ens afectaven, tot i que a vegades s'ha malentès com si volguéssim fer intrusisme a Cerdanyola, i no és així. Tot i que ens van desestimar les al·legacions, alguna cosa es va canviar al projecte del sostre comercial, per tant, d'alguna cosa ha servit. Farem el seguiment del projecte perquè Sant Cugat estigui en les millors condicions.

No hem presentat recurs. Vam fer al·legacions i se'ns van denegar. És un tema que ens preocupa i parlant amb Cerdanyola intentarem trobar el millor encaix possible.


Un altre tema que teniu entre els dos ajuntaments és Bellaterra: La setmana passada vam conèixer que un jutge ha donat la raó als veïns de Bellaterra, que asseguraven que havien recollit el 60% de signatures de veïns a favor d'annexionar-se a Sant Cugat, i obliga a l'ajuntament de Cerdanyola a tramitar l'expedient. Aquesta tramitació inclourà la valoració de l'ajuntament de Sant Cugat. Quan us arribi la petició, què direu?
El primer que diré és que és un orgull, igual que passa amb algun barri de Molins de Rei, és que els municipis del costat es vulguin annexionar a Sant Cugat, senyal que estem fent les coses bé. A partir d'aquí, entenem que és legítima la demanda, però encara no hem fet el debat intern al govern per prendre una postura al respecte.

Com afronta ERC els mesos que queden fins a les eleccions?
Amb molt optimisme. Estem molt contents d'aquests tres anys de govern i d'alcaldia de Sant Cugat d'ERC, amb un govern de coalició amb tres partits molt diferents però amb un diàleg molt fluid. És una fórmula de la que estem molt contents. A partir d'aquí preparant màquines per a la campanya. A la Festa de Tardor vam posar uns plafons i vam posar en marxa una web per recollir idees dels ciutadans. Amb això, i amb uns processos participatius que volem fer cap a finals d'any, volem elaborar el cos de la proposta d'Esquerra per a les properes Municipals. A partir de l'experiència d'aquests tres anys ja toquem molt més de peus a terra, som més conscients del que es pot fer i del que no, i entenc que serà un programa realista i il·lusionant. La il·lusió del primer dia la mantenim i la volem revalidar per acabar molts de projectes que hem començat, com els meus d'urbanisme, que són projectes llargs que necessiten el seu temps. Amb tres anys i la covid pel mig ha sigut difícil acabar algunes coses.

La il·lusió del primer dia la mantenim i la volem revalidar per acabar molts de projectes que hem començat, com els meus d'urbanisme, que són projectes llargs que necessiten el seu temps. Amb tres anys i la covid pel mig ha sigut difícil acabar algunes coses.


I Francesc Duch manté la il·lusió per repetir a les llistes?
Jo personalment sí, estic a disposició del partit. Estem treballant per fer una llista la més representativa de Sant Cugat i que pugui afrontar els propers quatre anys.




Francesc Duch

Al govern actual se'ns ha titllat d'això, que no escoltem, que no consensuem... De cara a la galeria, per buscar campanyes electorals, segurament en faran cavall de batalla, però la realitat és que no hi ha propostes de l'oposició en temes d'habitatge.

Francesc Duch

A partir de l'experiència d'aquests tres anys ja toquem molt més de peus a terra, som més conscients del que es pot fer i del que no, i entenc que serà un programa realista i il·lusionant.



  • Comparteix:

COMENTARIS

No és cert que fessin cap consulta quan fan decidir situar l’edifici nou de l’escola enmig fel bosc. I el projecte pedagògic no ho requereix, com no requereix l’actual ni el de cap escola que coneixem. No hi ha escoles anti-bosc.

Xavier Bona Garcia . Enviat el 26/oct/22


No és cert que fessin cap consulta quan fan decidir situar l’edifici nou de l’escola enmig fel bosc. I el projecte pedagògic no ho requereix, com no requereix l’actual ni el de cap escola que coneixem. No hi ha escoles anti-bosc.

Xavier Bona Garcia . Enviat el 26/oct/22


No és cert que fessin cap consulta quan fan decidir situar l’edifici nou de l’escola enmig fel bosc. I el projecte pedagògic no ho requereix, com no requereix l’actual ni el de cap escola que coneixem. No hi ha escoles anti-bosc.

Xavier Bona Garcia . Enviat el 26/oct/22


Sempre estem igual: el regidor fa esmena del fet que «s'ha escollit el millor emplaçament» però no es veu enlloc com pot ser que els altres siguin pitjors. Jo entenc que el regidor no té temps per perdre i a tothom que ho demani no li ha de tornar a dir les coses, però… el que tampoc trobo és que sigui de domini públic el raonament i l'explicació, pas per pas, del perquè aquest emplaçament és adient en contrast dels altres. Si us plau: un enllaç a aquesta informació, perquè per molt que la busco i rebusco no la trobo pas. Sempre és un: - “Ja està dit”. Però… a on? Quan? Aquí? Per al que a mi respecta, sembla una presa de pèl i una violació del nostre terreny o del nostre poble. Els habitants som els que hi vivim i la valia del poble bé donada per les seves particularitats i no les volem pas canviar ni perdre. Si us plau, regidor, el "perquè sí" (la seva paraula) no és justificació suficient. El poble necessita entendre. Li posaré més fàcil: 1. Per què l'emplaçament a on estan les barraques de la Mirada i el pàrquing, no és vàlid per construir l'escola? Té la mateixa superfície que l'escola Olivera gaudeix actualment. 2. Sent la Mirada i l'Olivera el mateix tipus d'escola, per què no podria ser millor opció aprofitar el 100% de l'emplaçament (en l'actualitat l'Olivera està ocupant el 50% d'aquest 100%) per fer només una escola, però més gran i més completa, amb cabuda per tots els nens, que en l'actualitat no hi caben a l'Olivera? Aquestes dues opcions, per què són pitjors que la destrucció del cor de l'últim bosc de Volpelleres? Raonament final: És que no en tenim ja prou amb l'actual evolució del canvi climàtic? No ha quedat palmes que l'ésser humà és molt partícip de la destrucció de l'hàbitat del planeta terra i que ja és més que hora de participar tot el món en canviar? Sí, el bosc de Volpelleres no és pas gran, però és una part de tot l'ecosistema i una peça més de tot l'entremat que a poc a poc ens està destruint el planeta. Si realment volem un futur per als nostres fills, si us plau, deixeu en pau el bosc i participeu en la seva evolució favorable i no en la destrucció. És el cor i el bosc sense cor deixa de ser bosc (i és bosc, no parc urbà). Gràcies

Victor De Pablo. Enviat el 1/nov/22


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.