Roger Gaspa (president de Comerç de Foment del Treball): '[ZBE] Si diem 'no al cotxe' hem d'oferir una alternativa perquè si no el consumidor se'n va'

Aquest expert en comerç vaticina que els pròxims 12 mesos el comerç català es juga la seva supervivència


  • Comparteix:

La benzina està pels núvols, la inflació disparada, i tots els ciutadans ho noten quan van a comprar al mercat o al supermercat. El santcugatenc Roger Gaspa, secretari general del Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de Catalunya (CEDAC) i president de la comissió de Comerç de la patronal Foment del Treball, explica a Cugat Mèdia quina és la situació actual i futura del transport alimentari i del comerç a Sant Cugat, i a Catalunya.

L'última vaga convocada per un petit grup de transportistes no ha tingut gaire ressò, però si la benzina segueix tan alta, tard o d'hora els transportistes diran prou i llavors ho notarem?
Hi ha una gran diferència entre l'aturada patronal del mes de març i aquesta darrera convocada per un petit grup de transportistes. Durant aquest període s'han aprovat dos reials decrets que garanteixen unes ajudes importants als transportistes, per exemple, unificació dels dièsel i que han de percebre el preu que correspongui pels costos logístics que tenen. I la majoria de patronals del sector del transport estan molt satisfets. Per tant, nosaltres entenem que mentre aquest sigui l'escenari no s'han de produir trencaments de la cadena de subministrament ni noves convocatòries d'aturades. Dit això, compartim que els problemes de l'augment dels costos són preocupants si es mantenen en el temps.

Els costos de l'energia en el sector de la distribució de l'alimentació s'està traslladant als preus, però si hi ha aquestes ajudes també s'hauria de notar, no?
En el sector de l'alimentació tenim una tempesta perfecta: un augment exponencial de les matèries primeres, que és la principal causant de la inflació en el preu final; un augment dels costos energètics; i un augment dels costos del transport. És la combinació de tots els factors el que explica que estem amb aquesta inflació. Les ajudes el que fan és amortir aquesta tempesta perfecta, però no oblidem que les matèries primeres estan disparades i els costos energètics tots just ara comença a moderar-se. És bo explicar també que la cadena alimentària de Catalunya és la més competitiva d'Europa, és a dir, hi ha molts competidors i el consumidor pot estar tranquil que el preu que rep el consumidor sempre és el menor possible.

És bo explicar també que la cadena alimentària de Catalunya és la més competitiva d'Europa, és a dir, el consumidor pot estar tranquil que el preu que rep el consumidor sempre és el menor possible


Ara mateix la inflació general està al voltant del 7%, la dels aliments és del 15%... hi ha solució?
És molt alta, fa un any que ho estem avisant. Però poso uns exemples per demostrar que tenim dels preus més baixos. En els últims 15 o 20 anys, l'IPC alimentari ha sigut molt estable al voltant de l'1, 2 o 3%, per tant, som els mateixos que hem mantingut els preus molt baixos gràcies a la competència. Qualsevol que es dispari de preu perd clients, ja que tots tenim 4 o 5 supermercats per comprar prop de casa. Tenim tanta llibertat d'elecció que aquell que no és competitiu automàticament perd clients i el mercat l'expulsa. Podem observar també els últims 6 mesos de l'any 2021, llavors l'energia, les matèries primeres i el cost del transport ja estava creixent exponencialment. Malgrat això, els preus alimentaris es van mantenir extremadament estables, només ha sigut principis d'aquest 2022 que han començat a pujar. I això per què? Doncs perquè la cadena alimentària és molt llarga i les oscil·lacions de preus en origen tarden un temps a visualitzar-se en el preu al consumidor. I l'experiència ens demostra que aquestes oscil·lacions en origen es van traslladant a tota la cadena i es van amortint. Per exemple, la carn que mengem avui ha sigut produïda amb els costos de fa uns mesos.

En aquests últims mesos hem vist queixes de consumidors que s'han queixat que molts productors venen menys quantitat de producte al mateix preu que abans.
Jo represento el sector de la distribució, nosaltres venem el que es fabrica, els temes sobre els envasos i el gramatge és cosa de la indústria de fabricants. En tot cas, és una pràctica perfectament legal si es comunica i el visibilitza a l'etiquetatge. Tota la cadena està patint l'augment de costos i tothom fa el que pot per minimitzar l'impacte al consumidor.

La transició del transport d'aliments de camions al tren encara és una utopia? Hi ha tercera via?
El corredor mediterrani és una infraestructura clau, un exemple és que 1.500 empresaris el vam reclamar la setmana passada. Ara, a Catalunya hi ha com a mínim un supermercat en 500 municipis del país, per tant, és una xarxa molt capil·lar i l'única manera d'accedir-hi avui en dia és amb transport terrestre. Dit això, la inflació alimentària en gran part es deu a l'augment de les matèries primeres com els cereals. Hi ha un estudi de La Caixa que diu que per cada 10 punts que pugen les matèries primeres, s'observa un augment de 2,5 punts a l'IPC, i les matèries han pujat més d'un 30%... Bàsicament, l'augment dels preus alimentaris és per les matèries, agreujat pels costos del transport i energètic, ja que hem de mantenir la cadena del fred.

La inflació alimentària en gran part es deu a l'augment de les matèries primeres com els cereals


Vostè també és el president de la comissió de Comerç de Foment i n'és un gran expert... El comerç actualment està patint que s'hagi triplicat la factura de la llum; que la inflació ha disparat els preus, i que baixa el consum perquè als ciutadans ens estan pujant les hipoteques perquè consumim menys per abaixar la inflació... com se supera això?
Al comerç també tenim una tempesta perfecta, i jo hi afegiria un quart punt. Els costos energètics en sector com els forns de pa els estan castigant molt; estem detectant un retrocés del consum igual que el del període 2008-2012, perquè la gent consumeix en funció de la renda disponible que té; i cal afegir-hi que el comerç ve de dos anys de pandèmia en els quals les reserves que hi havia s'han esgotat. Més comerç del previst ha resistit la pandèmia, gràcies a les ajudes o que tenien musculatura, però tot això s'ha acabat i ja no hi ha reserves. Per tant sí, estem en una situació fortament complexa i veurem com evoluciona. En els propers 12 mesos ens juguem el futur del mapa comercial de Catalunya, en el sentit que si el cost energètic no es redueix, molts comerços no ho podran resistir.

Com pinta la campanya de Nadal?
Han sortit diferents estudis que diuen que els consumidors ens tornarem a gastar més o menys el mateix que l'any passat o una mica menys. Hi ha moltes il·lusions posades en aquesta campanya... i si les previsions es compleixen, serà bona. Però és cert que la inflació i el context no ajuda.

En aquest context, el comerç de Sant Cugat gaudeix de bona salut?
A Sant Cugat tenim un molt bon comerç de proximitat molt ben arrelat per satisfer els 90.000 habitants llargs que tenim, i un bon eix comercial de productes no quotidians al centre del municipi. Jo sempre dic que des d'un punt de vista de satisfer la demanda interna tenim una bona estructura, però ens costa atraure clients d'altres municipis. Això ha sigut una carència de fa molts anys, i és cert que tenim polaritats comercials importants al nostre voltant, però per la dimensió del municipi hauríem de tenir més capacitat d'atracció. Dit això, quant a locals buits no tenim problemes, estem per sota la mitjana del Vallès.

En els propers 12 mesos ens juguem el futur del mapa comercial de Catalunya, en el sentit que si el cost energètic no es redueix, molts comerços no ho podran resistir


El consell comarcal del Vallès Occidental va publicar a l'estiu un estudi amb una dada que ens va cridar molt l'atenció: les ciutats amb més locals comercials actius són Terrassa amb 6.000, Sant Cugat amb 3.100 i Sabadell amb 2.500, com s'explica aquesta diferència entre Sant Cugat i Sabadell? I què té Terrassa?
No conec en detall el cas de Sabadell. Quan dic que tenim bona salut comercial és perquè aquest mateix observatori del Consell Comarcal sortia l'indicador d'atracció comercial i de dotació. El de dotació és dels millors i, per tant, tenim una bona estructura comercial; i el d'atracció no era tan bo.

A Sant Cugat aquests 3.100 són un 88% del total, però també ens diuen que hi ha molta rotació. Això és per l'alt preu dels locals?
La bona notícia és que a l'eix comercial de Sant Cugat, quan tanca una botiga se n'obre una altra. No tenim molt locals buits i, per tant, no tenim desertització, sobretot a l'eix central. Ara, també és cert que a vegades l'emprenedor que obre un local, a vegades ho fa amb una manca de formació suficient per entendre el model de negoci del comerç. Això ho hem vist amb la crisi del 2008, que molta gent va capitalitzar l'atur i intentava obrir un comerç, però al cap de poc tancava. Aquí es veu la diferència amb el comerç tradicional que entén en sector i el consumidor.

S'ha de buscar l'equilibri entre el comerç singular, el de tota la vida, i les franquícies que atrauen un públic jove


Moltes vegades, qui ocupa un local buit és una franquícia, que no acostumen a estar molt ben vistes, com una espècie invasora dins un ecosistema perquè ells sí que poden aguantar certs costos. Però l'he llegit a vostè defensant la franquícia i la convivència.
De fet, una de les reivindicacions de Sant Cugat és que l'eix central no té locals amb les dimensions suficients per atreure franquícies. Això no vol que es vulgui tot un eix ple de franquícies, jo no ho vull, però aquí s'ha de buscar l'equilibri entre el comerç singular, el de tota la vida, i les franquícies que atrauen un públic jove. Si només tens franquícies tens un eix clònic que pots trobar a qualsevol ciutat, però si no en tens cap també tens una carència. En aquest observatori del Consell Comarcal es diu que l'índex de clonicitat de Sant Cugat és dels més baixos, precisament perquè no tenim locals per atraure aquestes franquícies, i tot i així segueix sent un eix molt competitiu.

Encara es parla que els grans centres comercials perjudiquen en comerç petit, o ja s'ha superat aquest estadi?
Jo crec que ha passat aquesta època. És cert que fa 20 o 30 anys hi havia rivalitat entre formats comercials: el de tota la vida i la franquícia; els de tota la vida i el centre comercial; el mercat i el supermercat... Jo crec que avui ja no estem en aquest escenari. Ara el que competeix són els territoris. El que hem d'aconseguir com a Sant Cugat és tenir més comerciants que vinguin a sopar, a comprar, a gaudir de l'Auditori... Ha d'haver-hi una barreja equilibrada de tots els formats, i això és el que converteix un lloc en atractiu per anar a comprar. Això ho veiem amb les grans ciutats, com Barcelona competeix amb Milà o Londres.

Hem d'assegurar que la gent pugui accedir al centre, i si hem d'aplicar mesures de sostenibilitat, hem de trobar alternatives perquè aquesta gent pugui accedir aquí. Si no els donem alternatives aniran a comprar a un altre lloc


És com la vianantització dels eixos comercials? Al principi els comerços s'hi oposen i després es demostra que venen més... Això pot passar amb la Zona de Baixes Emissions?
Sant Cugat és un municipi molt pla, és a dir, molt extens i amb poca altura. Això vol dir que tenim un eix central de productes no quotidians, i després hi ha altres eixos per als productes habituals, la ciutat dels 15 minuts. És evident que la gent que vivim al centre no som suficients per mantenir aquesta polaritat comercial i, per tant, hem d'atraure gent d'altres barris de Sant Cugat i d'altres municipis. Per tant, hem d'assegurar que la gent pugui accedir al centre, i si hem d'aplicar mesures de sostenibilitat, hem de trobar alternatives perquè aquesta gent pugui accedir aquí. Si no els donem alternatives aniran a comprar a un altre lloc. Amb això no estic defensant el cotxe, el que dic és que si diem 'no al cotxe' hem d'oferir una alternativa perquè si no el consumidor només tindrà dos llocs on anar a comprar: on line o a una altra ciutat.






Roger Gaspa

Si diem 'no al cotxe' hem d'oferir una alternativa perquè si no el consumidor només tindrà dos llocs on anar a comprar: on line o a una altra ciutat.

Roger Gaspa

De fet, una de les reivindicacions de Sant Cugat és que l'eix central no té locals amb les dimensions suficients per atreure franquícies. Això no vol que es vulgui tot un eix ple de franquícies, jo no ho vull, però aquí s'ha de buscar l'equilibri entre el comerç singular, el de tota la vida, i les franquícies que atrauen un públic jove.

Roger Gaspa

Estem en una situació fortament complexa i veurem com evoluciona. En els propers 12 mesos ens juguem el futur del mapa comercial de Catalunya, en el sentit que si el cost energètic no es redueix, molts comerços no ho podran resistir.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.