Marc Prohom (Meteocat): 'La sequera és de les més greus que hem tingut en els darrers 150 anys'

En el cicle 'El mes de l'aigua de Cugat Mèdia', parlem amb el cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya

Marc Prohom és Cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya / Foto: Cedida

Societat

Publicat el 14/jul/23 per Mar Castro

El Cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), Marc Prohom, alerta que l'actual sequera que viu Catalunya, iniciada fa tres anys, és una de les més greus que el país ha patit en els darrers 150 anys. Prohom explica en aquesta entrevista dins el cicle 'El mes de l'aigua de Cugat Mèdia' que la combinació de sequera i onades de calor és el que fa perillar més l'ecosistema. Tot i que es preveu una situació menys extrema que la de l'estiu passat i una tardor més plujosa, aquest físic expert en meteorologia explica que per revertir la situació actual calen episodis de pluja molt continuats. Aquesta entrevista forma part de la sèrie d'informacions per parlar de la sequera que estem patint sota el títol: 'El mes de l'aigua a Cugat Mèdia'.

Escolta-ho


RECUPERA TOTS ELS REPORTATGES DE LA SÈRIE 'EL MES DE L'AIGUA A CUGAT MÈDIA'

La pluja és el malson del país. No plou i quan ho fa no ho sap fer. Estem en una situació d'alarma?
Sí. Els períodes de sequera que tenim són inherents al nostre clima. Tenim períodes de sequera, però el que està succeint amb el canvi climàtic i l'escalfament global és que aquests períodes són cada cop més freqüents i a llarg termini el que ens diuen les projeccions és que pot ser més intens. La situació actual ha millorat una mica amb les pluges que vam tenir al maig i al juny, però no han estat pluges generals. Per tant, hi ha sectors del país que encara estan en sequera extrema. Una sequera que ja comença a ser de les més greus que hem tingut en els darrers 150 anys.

S'esperen més temporades seques en un futur? I més llargues també?
Sí, el que es preveu és que la freqüència sigui major i, a més, amb un altre factor combinat com les onades de calor. Les onades de calor sí que són un fenomen que clarament va a l'alça amb el canvi climàtic i quan es combinen els dos factors -sequera-canvi climàtic- les condicions de severitat són molt més grans. Els boscos pateixen més i els vegetals també perquè es combinen dos factors explosius. A part que les sequeres siguin més freqüents també poden abastar més espai. Poden abraçar altres àmbits com, per exemple, Centre-Europa, que és un lloc on pràcticament la sequera no era un fenomen que existís. L'any passat, però, van patir una de força important, per tant, sí que té tendència a estendre's en espai.

Parlava de les pluges d'aquest darrer mes que han estat una mica més abundants, però insuficients. Què necessitem per revertir a curt termini la situació?
Portem pràcticament tres anys de dèficit de precipitacions, especialment, molt més greu en l'àmbit del prelitoral central i litoral central, que és un dels punts on ha plogut menys. Per tant, revertir aquesta situació de tres anys consecutius amb precipitacions per sota de la mitjana no es fa amb un o dos mesos de pluja. Ens calen episodis de pluja molt continuats. No estic parlant d'un Glòria, que va ser un temporal que va provocar molts danys, però sí que va comportar uns 200-300 mil·límetres de precipitació que és el que ens caldria ara i de manera general. Fins ara el que ha caigut ho ha fet de manera molt irregular. Ha plogut menys del que hauria de ploure en una primavera normal. Ens calen precipitacions generals, abundants i continuades.

Hi ha predicció de què arribi tot això?
Som a l'estiu i climàticament és l'època que plou menys a bona part del país. Per tant, no podem demanar miracles. Malgrat tot, sí que s'ha fet un tomb en les prediccions. En les prediccions que es fan a tres mesos vista es preveu que l'estiu sigui més plujós de l'habitual i que puguem tenir diferents episodis de tempestes. L'esperança, però, està a la tardor. Sembla que la tardor serà més plujosa del normal. Això seria molt positiu perquè ajudaria molt a omplir embassaments i com a mínim a començar a revertir aquesta situació que portem de tres anys de sequera.

Aquestes tempestes que es preveuen, si són massa fortes tampoc no són positives, no? Com la que va patir Terrassa fa unes setmanes.
Aquestes pluges de Terrassa, per exemple, on van caure en pocs minuts 100 mil·límetres, comporten més danys que beneficis. Sí que és veritat que per tema d'embassaments sí que és positiu, però provoca molta erosió i molts danys. No estem mai contents, en certa manera. El millor seria un episodi de temporal, de pluges continuades durant moltes hores perquè seria el més beneficiós per al camp, els boscos i també per als embassaments. A l'estiu, però, tenim un tipus de precipitació que es diu convectiu que són aquests núvols que creixen de manera sobtada i que provoquen ruixats molt intensos, fins i tot amb pedregada. Això és normal que passi a l'estiu. No podem demanar miracles ni encarregar una pluja a mida, però com a mínim per als boscos i els camps sí que comporten beneficis.

A llarg termini un país com Catalunya, com s'hauria de preparar per temporades de sequera llargues?
El que és evident és que totes les projeccions de canvi climàtic que es fan ens marquen un clima molt més càlid. Per tant, perdrem aigua per evaporació i els vegetals estaran sotmesos a més estrès i, en conseqüència, la gestió de l'aigua serà essencial. Ens calen polítiques més pensades en l'eficiència de l'ús de l'aigua i fer alguna infraestructura que, en cas de sequera com ara, ens permeti tenir més recursos. Amb tot, ens hem d'habituar a un clima amb una combinació de calor i sequera més freqüent. Miracles no es poden fer i, per tant, ens hem d'anar adaptant a aquesta situació i fer una adaptació més suau i no tan brusca. Si no fem res, haurem d'anar a córrer-cuita i això no és un bon consell.

S'ha d'invertir en noves infraestructures?
No hi ha una solució màgica per al tema de l'aigua perquè és un tema molt complex. El que sí que s'han de fer és buscar solucions combinades. Una és, probablement, assegurar que tinguem aigua i, per tant, fer alguna dessalinitzadora més, però també hem de fer un esforç en l'estalvi d'aigua. Estalvi agrícola perquè hi ha molt marge per fer estructures de degoteig, canalitzacions molt millorables. La societat també ha de fer un esforç i Catalunya, de fet, ja és un dels països que ha fet més esforços i està més conscienciat en l'estalvi d'aigua, però s'ha de ser més conscient. Hi ha sectors, com el turístic que gasta molta aigua i això és un element que cal posar sobre la taula i veure què compensa, si una cosa o l'altra. Tenim molt turisme que ens consumeix molts recursos. És un debat molt complex, però el que és cert és que hem de prendre decisions ja perquè el clima va canviant i cada cop a més velocitat i estem davant un panorama de més calor i menys pluja.

Sembla que les onades de calor, de moment, aquest any les estem trampejant... aquest estiu més enllà que s'esperi que plogui una mica més, s'esperen també menys onades de calor?
Sí que s'espera un estiu menys dramàtic. L'any passat va ser un estiu sense precedents, va ser el més càlid que s'ha registrat mai. Sí que serà més càlid que la mitjana, però sense arribar als extrems de l'any passat. Podem tenir alguna onada de calor, certament, però no com l'any passat que va ser de finals de maig fins a l'agost de manera ininterrompuda. Vam tenir temperatures 6 i 7 graus per sobre de la mitjana. De moment això no es veu i tot sembla indicar que no ho tindrem aquest any.

Què és el que més ha de preocupar del canvi climàtic a Catalunya en concret?
El canvi climàtic el que està posant de manifest és ja problemes estructurals. El sistema es posa amb més tensió, l'aigua ja era un bé escàs al nostre clima i amb el canvi climàtic el que tindrem és un menor excés a l'aigua, almenys a l'aigua que cau del cel, l'aigua de pluja i, per tant, tindrem situacions de sequera que farà treballar-hi amb més dificultats. El que més ens preocupa des del punt de vista del clima és que efectivament tindrem aquesta situació d'onades de calor cada cop més freqüents combinades amb situacions de sequera. Clar, aquesta combinació comporta molta evaporació, els vegetals perden molta aigua, es deshidraten i els vegetals moren directament o perden bona part de la seva estructura. De fet, molts arbres del Vallès i el Maresme moren. Han mort molts pins perquè l'any passat va ser terrible. Va fer molta calor en un estat de sequera. De manera secundària, també, quan hi ha temporals, el fet que tinguem el nivell de l'aigua del mar cada cop a una alçada superior (penseu que ha augmentat 10 centímetres des dels anys 90), doncs això fa que quan hi hagi un temporal de mar, els efectes siguin més nocius, siguin més devastadors perquè ja partim d'un nivell superior al que teníem fa 11 anys, per tant, és un altre element preocupant, però, sobretot és combinació de calor i sequera.

Amb la tecnologia actual ho teniu més fàcil al Servei Meteorològic de Catalunya per fer les prediccions?
Afortunadament els models de predicció han millorat moltíssim. Són models matemàtics que posen tots els ingredients de l'atmosfera i els elements del clima junts i són capaços cada cop de fer prediccions molt més fiables, fins i tot a cinc dies vista amb una alta fiabilitat. Els models meteorològics són cada cop més fins a l'hora de fer la predicció i això permet avançar-se davant de situacions extremes per comunicar-ho a protecció civil, activar els plans i, per tant, ser més àgils en aquesta planificació.

I es poden concretar amb aquestes prediccions aquests efectes que es van veure fa unes setmanes a Terrassa, per exemple, o l'agost passat a la Bisbal, que només afecta un territori concret?
Això és molt complex. Els models el que sí que et poden indicar és que a l'àmbit del Pirineu, per exemple, té una alta probabilitat que aquesta tarda plogui més de 30 mil·límetres en mitja hora, per exemple. Això sí que els models t'ho poden dir. Ara bé, dir-te si a Terrassa a les quatre de la tarda caurà un aiguat... això no. Això es fa a més curt termini, amb les eines com el radar, que sí que et poden dir a una hora vista si una tempesta que s'hagi originat en un punt, doncs, el seu moviment fa preveure que a tal lloc o a tal comarca podem tenir aiguats... però la precisió tan exacta encara no és possible. Per exemple, la pedregada de l'any passat a la Bisbal era molt difícil de preveure perquè el núvol es movia molt ràpidament i aquest tipus de fenòmens com són molt reduïts i s'originen en pocs minuts és complicat de preveure.

A Catalunya tenim bons equips de predicció?
Sí, sí. Nosaltres fa molts anys que ens enfrontem a aquest tipus de precipitacions intenses en pocs minuts i tenim més cintura que altres països europeus. Els models cada cop són més precisos i, en aquest sentit, fins i tot, crec que estem millor que altres àmbits d'Europa que no estan acostumats a aquest tipus de pluja.

A vostè com a científic que li semblen els refranys populars?
N'hi ha alguns que sí que tenen una base científica. Per exemple "cel rogent, pluja o vent" és un refrany que té una base científica perquè vol dir que ve un front i és per això que el cel té aquesta tonalitat. D'altres no tenen molt de fonament o, fins i tot, amb el canvi climàtic, sobretot aquells que fan referència al calendari, tenen cada cop menys base, però no perquè no fossin certs fa 50 o 100 anys, és que ara ja el clima ha canviat tant que ja no lliga una cosa amb l'altra. Amb canvis de pressió sobtats, per exemple, si hi ha gent que té migranyes doncs ho pateix, no s'inventa res.

Sant Cugat té algun aspecte meteorològic concret que li faci especial a altres indrets de Catalunya?
Sant Cugat és interessant perquè té Collserola molt a prop i és una població que, tot i estar en línia recta a 10 quilòmetres de la costa, té un clima bastant continental, sobretot perquè les mínimes baixen molt. El clima, en general, del Vallès és bastant interessant i concretament el de Sant Cugat perquè sovint es produeixen precipitacions més intenses, teniu boires i boirines a l'hivern. A Catalunya fruit d'aquesta combinació de muntanyes, valls i un mar al costat fa que tinguem un mosaic de climes molt interessants en general.