Crònica d'un desnonament 'com tants d'altres'

Els set ocupants d'una casa de la Floresta s'enfrontaven aquest dimecres a un llançament, que s'ha ajornat una setmana


  • Comparteix:

Imatge de l'immoble ocupat / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Imatge de l'immoble ocupat / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

Un dels habitatges del carrer de Margarit de la Floresta està ocupat des de fa uns 15 anys. Per l'immoble han passat diferents persones amb diferents motius per ocupar l'espai. Els últims, set persones, la gran majoria amb feines remunerades, però no prou per pagar un habitatge, i que aquest dimecres feien front a haver de deixar per requeriment judicial el que ha estat casa seva els darrers anys. Sense grans operatius policials ni del Sindicat de Llogateres, han anat recollint les seves coses a l'espera de l'arribada de la comitiva judicial i l'esperança de guanyar temps. Com aquest, la gran majoria de desnonaments a Sant Cugat són així, invisibles.

Des de primera hora del matí, recullen les seves coses. La comitiva ha d'arribar a les 11 h i queden per empaquetar molts anys. "No ens han donat temps", "l'advocat no ens ha avisat", "ens hem assabentat de casualitat perquè una companya va anar als jutjats", "si ens haguessin avisat amb més temps, ho hauríem recollit tot", repeteixen a cada periodista que arriba alertat per una comunicació del Sindicat de Llogateres, a qui també li ha arribat tard el cas.

El serraller enviat pel jutjat

Al mateix ritme que surten les seves pertinences de la casa -i no són poques- van arribant furgonetes d'amics que venen a donar un cop de mà. Tot davant l'atenta mirada del serraller, enviat des dels jutjats, i l'avís indiscutible a cada desnonament que la comitiva judicial hi arribarà.

Imatge de l'exterior de la casa

Imatge de l'exterior de la casa / Foto: Cugat Mèdia


Entremig, veïns que passen i veuen l'escena i pregunten. Es dirigeixen pel seu nom, s'interessen per on aniran a parar una vegada quedin fora de la casa. La mateixa pregunta que fem sempre els periodistes i gairebé mai la resposta et deixa bon cos. El fenomen de l'ocupació és molt ampli i no sempre visible. En aquest cas, amics els acolliran temporalment o es buscaran la vida. "La necessitat ha fet que faci això, si tingués diners no ocuparia", explica Chema Yuste, un dels ocupants des de fa tres anys de 'Can Muchos', com col·loquialment anomenen l'immoble entre ells.

Se'ls ha exhaurit el temps

Un altre company, que treballa per a una empresa subcontractada per l'Ajuntament, explica que no és la primera vegada que intenten aturar el desnonament. Ja ho van aconseguir el 2022 perquè no tenien on anar. Havien guanyat un temps que ja s'ha exhaurit. Alguns d'ells estan sota el seguiment dels serveis socials municipals, però la llei i els recursos són limitats.

Imatge de l'immoble

Imatge de l'immoble / Foto: Cugat Mèdia


No són el cas més dramàtic. Són adults, han ocupat un immoble -sense pagar- i el seu propietari, un banc, el reclama. La veïna del costat explica que durant aquests anys la convivència ha estat perfecta. Cap soroll. L'única molèstia, a banda de l'acumulació de coses de tota la gent que hi ha passat per l'immoble, és la piscina que no van buidar i que fa proliferar el mosquit tigre.

Just al davant de 'Can Muchos', la construcció d'una casa de luxe avança.

Arribada de la comitiva judicial

Són les 11 h. La comitiva ha d'arribar i de moment només hi ha una patrulla dels Mossos d'Esquadra a petició del jutjat. Creix una mica el nerviosisme, però continuen arribant furgonetes per carregar les seves coses. I per fi arriben les dues persones del jutjat. Com a cada cas es repeteix l'escena. Primer s'acosten els interessants sota la presència policial i a poc a poc amics, periodistes, veïns es van aproximant per escoltar la conversa, un ventall de justificacions per poder parar o ajornar l'acte judicial. Els ocupants expliquen indignats que no han estat informats pels seus advocats d'ofici, que no han rebut cap notificació i que se senten indefensos. Després d'arguments i contraarguments, la comitiva decideix ajornar el llançament set dies de manera extraordinària i així els hi queda notificat.

Tenen una setmana més per empaquetar les coses. D'aquí a una setmana tornarà la comitiva i el serraller. Potser acompanyats per la presència policial requerida pel jutjat, però si han marxat i han trobat un altre lloc, el desnonament ja no serà notícia.


Chema Yuste

Ara mateix ens estem col·locant a casa d'amics. Ocupar ja no és com abans, és molt difícil. Ja ni per lluita, nosaltres ho fem com a dret i per necessitat.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.