Em dedico a la prevenció de la neurosi infantil acompanyant les famílies, ja que família i llar són els primers espais terapèutics. Concretament, dono eines als pares i mares perquè puguin acompanyar les criatures en totes les fases del seu desenvolupament d'una manera saludable, coherent i més conscient, per tal que aquests infants arribin a ser persones adultes amb una mica més de salut mental.
Què creus que ha activat, aquests últims anys, la preocupació generalitzada cap a la pornografia?
Diversos factors. El primer punt d'inflexió va ser cap al 2010, amb l'arribada dels servidors d'Internet ràpids, que van permetre la càrrega i descàrrega d'arxius a alta velocitat, i el tsunami dels 'smartphones'. El segon punt d'inflexió va ser el confinament, moment en què l'ús excessiu de pantalles i de tecnologia es va disparar. A més, també es va disparar a la baixa l'edat d'inici de consum de la pornografia.
Per a mi, aquests dos factors han fet que el porno tingui un increment de visualitzacions. Cada segon hi ha pràcticament 30.000 persones al món visualitzant pornografia. De totes elles, no sabem quantes són infants menors de 12 anys.
Creus que és una preocupació justificada o que estem exagerant?
Preocupar-nos per la visualització de la pornografia és una necessitat de rigorosa actualitat. Pràcticament el 90% dels vídeos que es visualitzen tenen un contingut que inclou violacions, vexacions i objectivització de la dona. Tot això s'acaba traduint en què les criatures que comencen a consumir aquest tipus de realitats visuals no diferencien: es pensen que el sexe és porno i que el porno és el que s'ha de fer. Tenim criatures que, en edats tan precoces com els 12 anys, tenen les seves primeres experiències sexuals i ja no són petons, ja no és l'afecte. Són fel·lacions, és sexe anal, perquè és la realitat que consumeixen i creuen que això és el que s'ha de compartir amb els iguals.
Quines conseqüències està tenint l'accés a la pornografia per part d'infants i joves?
Una de les conseqüències que té la visualització de la pornografia és l'erradicació de l'afecte dels vincles íntims. No hi ha petons, ni carícies, ni mirada, ni somriures. Moltes vegades no hi ha ni consentiment, i no parlem ja del desig...
Una altra de les conseqüències greus que tenim, inclús amb dones adultes, és que les cirurgies plàstiques de rejoveniment vaginal estan en increment. Els cossos de la pornografia cada cop són més infantilitzats, i s'està normalitzant tenir relacions sexuals adultes amb cossos cada cop més infantilitzats. I això té un nom, que és pedofília, i si s'exerceix és pederàstia. També s'incentiva la violació, la violació en grup, l'incest, la diferència d'edat abusiva...
I aquestes són les conseqüències que tenim al consumir pornografia, també les persones adultes. Perquè comencem a alimentar-nos de conceptes que ens haurien de generar pudor i rebuig, i ho acabem normalitzant.
Hi ha una relació directa entre el porno i l'augment de violacions?
Els estudis parlen per si sols. La cap de Pediatria de la Unitat d'Abusos Sexuals de l'Hospital de Lleida explica que els abusos que més detecten ja no són entre adults i menors, sinó entre menors. Per tot el material pornogràfic que consumeixen, creuen que això és una realitat, que és legal i que es pot fer. Normalitzen pràctiques que haurien d'estar totalment prohibides i regulades. I com que no ho acompanyem, perquè no estem fent una bona educació sexual encara, doncs aquesta és la primera informació que molts infants reben en relació amb el que els genera curiositat, que és la sexualitat.
Precisament, una de les preocupacions actuals és que el porno sigui l'únic educador sexual. Com es pot solucionar això?
Amb el que es va començar a incentivar amb les lleis educatives, la introducció d'educació sexual als currículums escolars, però no només en etapes primerenques. S'ha de fer una bona educació sexual, una educació coherent. Cal generar espais de debat i reflexió, i això no hauria de recaure en els mestres, sinó en professionals externs, en expertes que donin eines a aquestes psiques en construcció. Els infants necessiten saber que allò que consumeixen no és la realitat. O no hauria de ser-ho.
Què podem fer des de casa?
El primer que hem de fer és generar una educació sexual amb el dia a dia i comprendre que la sexualitat dels infants comença quan neixen, no quan arriba l'adolescència i tenen relacions. Les famílies no han de fer un màster en psicologia evolutiva, però sí que han d'estar una mica formades. També hem de qüestionar-nos d'on venim. És una de les primeres coses que dic a les xerrades de pornografia. Si nosaltres no ens replantegem quina educació tenim, el que se'ns fa fàcil, el que se'ns fa difícil davant d'aquest tipus de converses, seguirem perpetuant això que hem rebut, que és el silenci, la manca d'educació sexoafectiva. No ens han parlat de desig, de consentiment, d'empatia, de permís, de què ens agrada, de com parar-ho, de com posar límits, de com respectar.
Tens algun consell més concret?
Jo crec que les famílies que tenen interès es poden ajuntar en col·lectius, com les Escoles Coeducatives, i generar espais de debat, anar a xerrades i formar-se, perquè al final ningú no ens ensenya a ser mares i pares i és un procés de formació que no acaba mai. És interès. Si tens interès, busca informació coherent amb els teus valors, i ves aprenent a poc a poc. Cada dia un passet més.
Com hem de reaccionar si les nostres criatures ens expliquen que miren porno?
Si el teu fill o filla ve i et diu que ha mirat pornografia, pots estar contenta, perquè vol dir que has generat un bon espai de comunicació i que almenys aquesta criatura t'ho ve a explicar. Ja tindràs temps de dir-li que no ho ha de mirar, primer aprofita l'oportunitat per compartir i fer-li preguntes: "què has vist?, com t'has quedat?, creus que és agradable per les persones que ho vivien?, ha sigut agradable per tu?". És el que fem en espais educatius d'ESO o Batxillerat, fem preguntes perquè el proper cop que vegin algun d'aquests continguts, se les puguin fer ells i elles mateixes. Hi ha mirada? Hi ha consentiment? Hi ha respecte? Hi ha carícies? Realment tothom que està fent això ho està desitjant de veritat? Generem pensament crític, que com a societat ens fa molta falta.
I si ho neguen, però sabem que sí que ho fan?
Hi ha converses que s'han de tenir amb la porta del cotxe tancada i a l'autopista, quan els teus fills i filles no poden anar enlloc i han d'escoltar-te. Han de saber que hi ha continguts que t'has assabentat que consumeixen i que se n'ha de parlar. No des d'un lloc d'interrogatori de tercer grau, o un sermó. Senzillament dir: "ei, sé que tens curiositat per mirar això, sé que estàs en una etapa on mirar cossos nus i cossos erotitzats és important per tu, però almenys distingim el que és respectuós del que no ho és".
Podem evitar realment que en mirin?
No. No podem evitar-ho perquè la pornografia és un dels lobbies que guanya més diners i que té més poder en la societat. Per tant, cada vegada hi haurà més accés i més directe, a no ser que realment els governs es posin les piles i comencin a generar polítiques de prevenció.
Què passa amb els adults, està bé que mirin pornografia les persones majors d'edat?
Les persones adultes han de decidir si allò que consumeixen és coherent i és afí als seus valors. Encara que els exciti, perquè realment la pornografia, encara que no sigui afí als teus valors, està feta per excitar. Però a vegades hem de saber posar límits al plaer per ser coherents amb els nostres principis.
Existeix el porno feminista?
Per a mi, la pornografia està alimentant valors que són totalment misògins. Per tant, parlar de porno feminista a dia d'avui no sé fins a quin punt té sentit. Sé que hi ha autores que s'anomenen a elles mateixes directores de pornografia feminista, i jo n'he vist alguna pel·lícula per contrastar, i realment hi ha moltes diferències amb la pornografia 'mainstream'. Però que això es pugui anomenar pornografia feminista, no ho sé...
Elisenda Pascual
Han de saber que hi ha continguts que t'has assabentat que consumeixen i que se n'ha de parlar. No des d'un lloc d'interrogatori de tercer grau, o un sermó. Senzillament dir: "ei, sé que tens curiositat per mirar això, sé que estàs en una etapa on mirar cossos nus i cossos erotitzats és important per tu, però almenys distingim el que és respectuós del que no ho és".
