Inicia sessió 
Registra't
Una imatge d'arxiu del santcugatenc Enric Marco als estudis de Cugat Mèdia durant una de les entrevistes fetes pel mitjà públic / Foto: Cugat Mèdia
Enric Marco, a l'esquerra, en una imatge del 30 d'abril de 2005, pocs dies abans de destapar-se l'engany, en un acte a l'Hospitalet d'homenatge a supervivents i víctimes de l'Holocaust nazi / Foto: ACN (Esther Romagosa)
Durant la mateixa entrevista, enregistrada l'11 de maig de 2005, Marco també manifestava la seva voluntat de continuar vinculat a l'associació i continuar amb la seva tasca pel "reconeixement de la història i la lluita contra la violència" però sempre des del respecte als seus companys i guardant-se d'ofendre ningú amb la seva presència, deia. Una decisió, però, que no va ser acceptada i que també va comportar, entre d'altres, la retirada de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat, després que li fos concedida l'any 2001. L'explicació per part de la institució va ser clara: per "falsejar la seva biografia".
Durant anys, Marco era pagat per la Generalitat per explicar a escoles de tot Catalunya la seva experiència als camps de concentració i col·laborava amb la conselleria de Relacions Institucionals en la construcció del Memorial Democràtic.
Una història que arriba al cinema
La història del santcugatenc ha arribat també a la gran pantalla. El passat novembre es va estenar al cinema la pel·lícula 'Marco', un film que s'endinsa en la vida del santcugatenc que va fingir haver estat víctima de l'Holocaust. La pel·lícula, dirigida per Jon Garaño i Aitor Arregi, la protagonitza un camaleònic Eduard Fernández, que es transmuta per impregnar de veritat la història d'una gran mentida, que ha obtingut nombrosos premis en els darrers mesos.El documental 'Javier Cercas i l'impostor', disponible a La Xarxa+
Més enllà de la pel·lícula, la relació entre l'escriptor Javier Cercas i Enric Marco és el nucli del documental 'Javier Cercas i l'impostor', dirigit per Catherine Bernstein. El reportatge, que es va estrenar el 21 d'abril a les televisions locals, es pot veure a la plataforma La Xarxa+, de la qual Cugat Mèdia en forma part.Es tracta d'un film de 51 minuts rodat en català que explora el procés creatiu i d'investigació que va seguir Cercas per escriure la seva novel·la de no ficció 'L'impostor', publicada el 2014 per Literatura Random House. L'obra posa sobre la taula qüestions com la construcció de la identitat col·lectiva i individual i la necessitat de veritat en la memòria històrica.
'Javier Cercas i l'impostor' es pot veure aquí.
Santcugatencs a camps nazis
Tot i que Enric Marco no fos un santcugatenc deportat a un camp de concentració nazi, sí ho van ser altres veïns de la ciutat. De fet, van ser-ho sis santcugatencs que van acabar a Mauthausen i que la ciutat recorda a través de les Stolpersteine, les llambordes de la memòria, col·locades davant les cases on van viure a Sant Cugat.
L'alumnat ha deixat una rosa blanca al costat de les Stopersteine que recorden els deportats santcugatencs / Foto: Cugat Mèdia
Estendard en memòria de Joaquín Moya Braulio, un dels sis santcugatencs deportats a Mathausen / Foto: Cugat Mèdia
Enric Marco
Hi ha una cosa deformada que és el fer-me passar per un supervivent d'un camp de concentració, però vaig ser un resistent i vaig ser exactament una persona que va patir el mateix que va poder passar un supervivent, encara que no estiguéssim en un camp de concentració. Amb els mateixos agressors i amb les mateixes condicions o pitjors.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.