Pérez Esquivel encapçala una querella pels crims del franquisme a l'Argentina


  • Comparteix:

Adolfo Pérez Esquivel durant una entrevista amb Cugat.cat l'estiu passat

Adolfo Pérez Esquivel durant una entrevista amb Cugat.cat l'estiu passat

El premi Nobel de la Pau i president honorari de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) de Sant Cugat, Adolfo Pérez Esquivel, acompanyat d'organitzacions humanitàries de l'Argentina i l'Estat espanyol, ha presentat als tribunals de Buenos Aires una querella perquè s'investiguin 'crims de lesa humanitat' comesos durant la dictadura de Franco. La denúncia ha quedat en mans de la jutge federal María Servini de Cubría, segons han informat els portaveus dels demandants, els quals han expressat la seva confiança que les 'víctimes de la dictadura franquista' se sumaran de mica en mica a aquesta querella.

Aquesta 'querella criminal' per 'delictes de genocidi i de lesa humanitat' abasta el període comprès entre el 17 de juliol del 1936 i el 15 de juny del 1977, segons el text, presentat davant la jutge Servini de Cubría. La querella es fonamenta en el principi de 'jurisdicció universal' per jutjar crims de lesa humanitat, previst a la Constitució de l'Argentina i 'consagrat en el dret internacional'. A l'Estat espanyol, sosté, hi va haver 'un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat de terroritzar els espanyols partidaris de la forma representativa de govern a través de l'eliminació física dels exponents més representatius'.

El president honorari de la Unipau, Adolfo Pérez Esquivel, ha acompanyat Darío Rivas Cando, en representació de l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica, que ha encapçalat la demanda per l'afusellament del seu pare, Severino Rivas Barja, comès el 1936 quan era alcalde de la localitat de Castro de Rei, a Lugo. Amb Esquivel també hi ha anat, entre d'altres, Inés García Holgado, que denuncia crims contra diversos dels seus parents, entre ells, el seu oncle, Elías García Holgado, assassinat el 1937 després d'haver estat empresonat quan exercia com a alcalde de Lumbrales i com a diputat provincial a Salamanca. La querella també assenyala que el 1936 Elías García Holgado 'va ser empresonat a Madrid i a Salamanca' i 'afusellat el 5 de juliol del 1937, després d'un procés sumaríssim, condemnat per adhesió a la rebel·lió' contra els seguidors de Franco.

A aquest grup, encapçalat per Pérez Esquivel, s'hi sumen també la Federació d'Associacions Gallegues de l'Argentina i les associacions de Detinguts i Desapareguts per la dictadura argentina (1976-1983), les Abuelas de la Plaza de Mayo de l'Argentina, les Madres de Plaza de Mayo, Línia Fundadora i el Centre d'Estudis Legals i Socials, entre d'altres.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.