Ara fa deu anys que el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat adoptar el nou escut municipal, ja que l'anterior no s'adequava a la normativa heràldica i contenia trets de l'època franquista. El prestigiós heraldista Armand de Fluvià va proposar el nou símbol, avalat pel departament de Governació de la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans.
L'actual escut compta amb tres elements fonamentals i característics de Sant Cugat: el Monestir, les claus de Sant Pere i els quatre pals, senyal de la jurisdicció reial. La corona reial, la tiara pontifícia i la forma quadrilonga són algunes de les incorreccions heràldiques de l'escut que es va dissenyar en el mandat de Francesc Llatjós, últim govern local de la dictadura franquista.
Per diferenciar els escuts familiars dels municipals, es va adoptar el nou en forma de quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs. Es va treure la corona reial, ja que Sant Cugat no és cap regne, i es va transformar en una corna cívica, representant una muralla. També es van incorporar les claus de Sant Pere i es van mantenir els quatre pals.
Tot això ho ha explicat a Cugat.cat el president de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, Armand de Fluvià, que ha tornat a criticar l'Ajuntament per utilitzar l'emblema i no pas l'escut de la ciutat.
Armand de Fluvià
L'Ajuntament no em va fer cas i veig que per tot arreu apareix l'emblema, que no vol dir res. Ho trobo poc seriós.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
De Fluvià ja va subratllar la manca de significat de l'emblema ara fa set anys, quan la llavors regidora de Comunicació, Marta Subirà, va respondre dient que les interpretacions de l'expert eren fruit 'de la seva imaginació'.