Les desigualtats socials a l'Amèrica Llatina s'estan reduint, segons Diego Sánchez


Temes relacionats

El present i el futur de l'economia llatinoamericana, a debat avui a la Unipau (23/jul/12)

Les xarxes socials permeten la vigilància de la política mexicana, segons Rovira (22/jul/12)

La majoria de conflictes a l'Amèrica Llatina es vinculen amb la Unió Europea (21/jul/12)

La societat llatinoamericana exigeix més reconeixement de les seves comunitats (20/jul/12)

Les desigualtats socials de Xile són un llegat de Pinochet, segons Traveria (20/jul/12)

La 27a edició de la Unipau centrada a l'Amèrica Llatina ja està en marxa (20/jul/12)

Menys conflictes armats però més desigualtats, la realitat de l'Amèrica Llatina (20/jul/12)


  • Comparteix:

Diego Sánchez és professor titular d'Economia Política d'Amèrica Llatina a la Universitat d'Oxford

Diego Sánchez és professor titular d'Economia Política d'Amèrica Llatina a la Universitat d'Oxford

Les desigualtats socials són, encara avui, un dels factors històrics més negatius de la societat llatinoamericana. No obstant això, durant l'última dècada hi ha hagut una disminució d'aquesta diferència social segons el professor titular d'Economia Política de l'Amèrica Llatina a la Universitat d'Oxford, Diego Sánchez. Sánchez assegura que això és a causa de l'aplicació de polítiques socials i a la forta presència del capital xinès. El repte rau, segons el professor, en saber construir una societat més igualitària, però alhora sostenible als països llatinoamericans. Sánchez ha participat a la conferència 'Passat, present i futur de la desigualtat a l'Amèrica Llatina', de la Unipau.



Sánchez ha deixat constància del seu optimisme i ha subratllat que s'estan reduint paulatinament les desigualtats.

Diego Sánchez

La regió ha estat històricament una de les més desiguals. Això està canviant en els últims anys, però no sabem si ens trobem davant d'una nova Amèrica Llatina.


La inequitat és deu també, a altres factors, com ara la dependència de recursos naturals com la mineria i el fet que el sistema financer de la gran part d'aquests països estigui basat en un model extractivista i d'exportació. Sánchez ha recordat, però, que els països de l'Amèrica Central encara tenen una situació més complicada ja que ni tan sols disposen d'aquests recursos naturals.

El també investigador de l'Institute for the Study of the Americas de la Universitat de Londres ha destacat el paper de la Xina com a actor que permet el creixement de l'Amèrica Llatina, ja que està adquirint un rol potencial pel que fa la compra de matèries primeres a aquest territori. Segons Sánchez, els països llatinoamericans han d'instrumentalitzar aquest model extractivista per fer créixer les seves economies, però sense oblidar construir un nou model que permeti una societat sostenible i que aposti per fer polítiques socials. Alguns dels exemples que Sánchez ha mencionat són crear nous sectors industrials públics d'alta productivitat, com ja fa el Brasil, i potenciar les petites i mitjanes empreses, però oblidant el discurs dels 'emprenedors' que moltes dretes utilitzen ara.

Diego Sánchez

El repte està en buscar polítiques industrials públiques que creïn sectors d'alta productivitat i que les petites i mitjanes empreses siguin més productives.


Sánchez ha assegurat que encara és difícil saber si els canvis que han sorgit al territori en els últims anys són puntuals o realment s'està davant d'una 'nova Amèrica Llatina'. Així mateix, ha posat el Brasil com a exemple de país que està duent a terme polítiques socials, com una millor distribució de la renda, que afavoreixen la reducció de les desigualtats socials.

Entrevista a Sánchez

Escolta aquí l'entrevista sencera.




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.