Inicia sessió 
Registra't
Miquel Quintana / Font: Facebook Miquel Quintana
No descriuré tots els fets pels quals em trobo en aquesta situació, ja que s'està portant a terme una investigació per tal de trobar a la persona o persones que han sigut els autèntics responsables d'aquest afer. La veritat sempre surt, pot trigar més o menys, però al final sempre apareix el senyal.
Avui, quan escric aquesta carta oberta, 5 d'abril de 2013, porto ja 104 dies de presó. Primer, 103 dies al Centre Penitenciari de Ceuta on he rebut un molt bon tracte de tots els funcionaris. Durant un mes he estat intern de suport a la infermeria del Centre, i dos mesos com a encarregat de la biblioteca i l'escola. He de reconèixer que he estat respectat malgrat que la presó tenia moltes, moltíssimes deficiències. Un altre dia ja comentaré amb detall l'estat d'aquesta presó construïda als anys 50.
Ara i des de dimarts 3 d'abril he iniciat el meu viatge per arribar fins la presó de Zuera (Saragossa), punt de sortida per arribar a un Centre de Catalunya que he triat com a centre d'acompliment de condemna.
Vull confessar que he passat moments molt difícils, sobretot anímicament. El sol fet d'estar tancat en una presó ja n'és un; el principal, però, és el d'estar emmanillat per fer qualsevol desplaçament, és el pitjor. Fins i tot els vehicles amb els que es fan aquests viatges són un atropellament a la dignitat humana. Vehicles en els quals en un espai de dos metres quadrats porten fins a vuit persones, o els autocars de la Guàrdia Civil en els que l'espai per a dues persones és com una gàbia de menys d'un metre quadrat. Per descomptat que sense cap finestra a l'alçada dels ulls, tan sols un forat en la part superior de 40 x 12cm. Recordaré el que em queda de vida el moment en que vuit agents de la Guàrdia Civil ens van fer passar per davant dels passatgers del ferri a 12 persones, emmanillats de dos en dos, per creuar des de Ceuta a Algesires.
Diuen que les presons són per a la reinserció social dels que cometen actes delictius, però ara ja sé que no és cert. Les presons són universitats per obtenir el màxim grau de delinqüència. En aquests dies he après moltes coses que ignorava. Ara ja sé on es pot comprar haixix en gran quantitats, qui i com transportar-lo, com evitar els controls policials. Fins i tot sé on anar a vendre.
Aquest temps tancat m'ha permès conèixer traficants de tots els nivells, des dels principiants fins a grans narcos que mouen tones i tones i que hi porten molts anys. Fins i tot m'han parlat de com es poden 'tancar ulls' allà on calgui, com es poden canviar acusacions per llibertat. Això sí, els diners ho aconsegueixen tot.
Un dels casos que més m'ha sobtat ha estat el de triar un esquer. Trobar un incaut al que se li carrega el cotxe en menys de 40 minuts i al mig del carrer, el qual es denúncia a la Guàrdia Civil del port perquè així, mentre estan per ell, altres vehicles que interessa creuen els controls sense problema. Repeteixo i vull deixar clar que això que acabo d'escriure son relats escoltats. Com deia, l'incaut ha estat l'asquer i la distracció. També he conegut els que amb llanxes ràpides creuen des d'Àfrica a la península amb dues, tres o quatre tones.
Bé, de fet, aquest tema de l'haixix no s'acabarà mai mentre al Marroc hi hagi centenars o milers d'hectàrees plantades i on preparen l'haixix amb les formes que el client demani. En forma de gla, de plaques o boles de diferents pesos segons comanda, igual les qualitats que resulten de la seva elaboració.
Vull deixar clar que tot això que he redactat no és per distreure l'atenció sobre el meu cas. És tan sols per demostrar que he estat un dels tants asquers que mensualment cauen a la frontera. M'ho han dit els experts i m'ho han confirmat alguns funcionaris que porten molts anys i les han vist de molts colors.
Tinc per davant molt temps que mai recuperaré. Han desfet, han malbaratat la meva vida i la de la meva família . No tinc antecedents de cap mena, ni tan sols multes de trànsit greus, no m'han retirat ni un punt del permís de conduir, però això en els tribunals de Ceuta no té cap valor. La norma és 'haixix, doncs culpable' i no val res més.
El meu cas l'ha portat una gran advocada però malgrat els seus esforços i treball he resultat condemnat pels tribunals de Ceuta. La crisi actual fa que tothom sigui delinqüent i culpable.
Més endavant, potser, escriuré altres vivències. Ara tan sols he volgut donar la cara davant l'opinió pública perquè, com he dit abans, no tinc res a amagar.
Miquel Quintana
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.