Un dels membres del grup local d'esperanto, Josep Colom, ha destacat que aquest idioma és quelcom més que una llengua i que ha servit per unir gent de països molt diversos. Colom ha afegit que l'esperanto es va estendre ràpidament entre la classe obrera a principis del segle XX.
Josep Colom
Era una qüestió de treballadors, de gent que no tenia massa cultura perquè no havia pogut anar a escola. L'esperanto donava ocasió a veure coses d'altres llocs que d'altra manera no podies fer.
Actualment el grup d'esperanto acull tres estudiants: una parella de nonagenaris i una dona de 30 anys. Una de les impulsores d'aquest idioma a la ciutat, Trini Garcia, ha alertat que si no hi ha més alumnes, aquesta llengua es perdrà al municipi després de 80 anys de presència.
Trini Garcia
Nosaltres som tres però esperem que això prosperarà. Em sap greu, lluito perquè quedi esperanto a la ciutat, val la pena. És molt senzill però s'ha d'estudiar.
L'esperanto va arribar a Sant Cugat a través del grup de La Unió que es va crear el 1932. Actualment, existeixen uns 36.000 socis arreu del món i s'estima que els parlants se situen entre els 100.000 i els dos milions.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.