L'ETSAV presenta un muntatge sobre la poètica matemàtica de les bombolles de sabó


  • Comparteix:

El matemàtic italià Michele Emmer s'ha trobat per primera vegada amb l’artista escènic Pep Bou.

El matemàtic italià Michele Emmer s'ha trobat per primera vegada amb l’artista escènic Pep Bou.

L'art i la ciència s'han donat la mà aquesta tarda a l'Escola d'Arquitectura del Vallès. L'artista Pep Bou ha compartit escenari amb el matemàtic italià Michele Emmer, estudiós de la matemàtica i la geometria de les bombolles de sabó. Partint de la bombolla com a exemple de mínim volum possible, els més de 300 estudiants assistents a l'acte, hi ha pogut veure els elements bàsics de geometria, i les infinites possibilitats de l'arquitectura.

La trobada parteix de la voluntat, per part de la Universitat Politècnica, de tenir en compte diverses disciplines en els estudis d'Arquitectura. Ho explica la professora del departament de Composició Arquitectònica, i organitzadora de l'acte, Carme Bonell.

Carme Bonell

És un diàleg a dues bandes entre un artista procedent del món escènic i un matemàtic que fa anys que promou l'estudi interdisciplinar.


Es tracta d'una primera trobada entre el Catedràtic de Matemàtiques Michele Emmer i l'artista Pep Bou, estudiosos d'una mateixa realitat des de disciplines diferents. El resultat ha estat una exposició de les principals lleis geomètriques de les bombolles de sabó per part d'Emmer, il.lustrades amb les demostracions de l'artista Pep Bou, que no veu massa distància entre les matemàtiques i la poesia.

Pep Bou

Les bombolles són l'imatge poètica per excel.lència, com va dir Joan Brossa, i les matemàtiques també tenen poesia, quan descobreixes que els números porten a llocs.


Arquitecte tècnic de formació, Pep Bou s'ha mostrat molt proper al punt de vista d'Emmer, ja que també estudia els volums i les formes geomètriques de les bombolles de sabó.

Pep Bou

Una bombolla és un volum, una casa, un espai tancat que tendeix a ser esfera. Aquí hem pogut percebre emocions que venen de la física i del volum.


Una sèrie de càlculs matemàtics poden dur a un ús òptim de l'espai, de la llum i dels materials, cosa que les bombolles de sabó resolen de la manera més estètica i màgica possible. És per això que, segons el professor del Departament de Composició Arquitectònica Txatxo Sabater, l'arquitectura té molt a aprendre de les bombolles.

Txatxo Sabater

Lla bombolla resol una superfície en un mínim material, i això respon a la funcionalitat, que és una idea bàsica de l'arquitectura. Tècnicament, ens pot ensenyar molt.


El punt culminant de la performance ha arribat amb la creació d'una bombolla de sabó en forma de cub -que ha aparegut inserida dins d'atres bombolles-, amb la corresponent explicació teòrica per part del matemàtic Michel Emmer.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.