La forma més fàcil d’arribar a Sol i Aire és per la carretera de la Rabassada, agafant el trencall situat al voltant del quilòmetre 4 en direcció Barcelona. Després, dos camins se separen per avançar perpendicularment cap al barri, que s’escampa per la falda d’un vessant de Collserola. Són una setantena de cases esglaonades al llarg del pendent, com si haguessin brotat en plena zona forestal per convertir-se en un element més del paisatge.
Entre les diverses cases, destaca l’edifici del grup d’autoprotecció, el centre neuràlgic del petit barri. No és només un equipament veïnal: és el símbol de Sol i Aire, el barri que va decidir organitzar-se davant el risc d’incendi i que ara ha fet història convertint-se en la primera urbanització en zona forestal amb un pla d’autoprotecció homologat per Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
La notícia s’emmarca en la primera homologació de plans d’autoprotecció (PAU) del 2026 per part de Protecció Civil, que inclou establiments químics, càmpings i festivals. Són un total de 37 plans validats que inclouen, per primera vegada el PAU d’una urbanització en zona forestal.
Per al veïnat, no és només la culminació d’un tràmit administratiu. És el reconeixement d’anys de feina comunitària.
“És com si ens hagués tocat la loteria”
L’Imma Oliva és la secretària del grup d’autoprotecció i responsable de comunicacions del PAU. “Arribar al punt que ens l’homologuin ja és una feina molt important per al barri. Que siguem els primers ens fa molta il·lusió. És com a qui li toca la loteria”.
Aquest pla no és nou. El grup d’autoprotecció treballava el document des de fa dos anys amb l’objectiu de disposar d’un mapa de qui fa què, quan i com: caps d’emergències, grups d’intervenció, comunicacions i tot un gruix de logística per saber com actuar en cas d’incendi. Amb l’homologació del PAU, ara el document és accessible als cossos d’emergència a través de la plataforma Hermes. Ja no és un document guardat en un calaix: és un document viu, revisable i compartit amb els serveis d’emergència.
La comunitat com a refugi
L’Elena Gil-Pena va arribar a Sol i Aire fa cinc anys amb la seva família buscant natura i tranquil·litat. El que més la va sorprendre no va ser l’entorn, sinó el grau d’organització veïnal. “Des del minut u em vaig trobar una gent encantadora i molt familiar”, explica. Al cap de poc d’instal·lar-se, l’Elena va descobrir que el barri comptava amb un grup d’autoprotecció actiu. Quan li van proposar formar-ne part, no va dubtar a acceptar.
La santcugatenca destaca especialment la constància en el treball i la coordinació entre els veïns. En els cinc anys que porta al barri, assegura que ha vist una evolució clara en l’organització i la preparació davant possibles emergències. Per a ella, l’homologació del pla d’autoprotecció és el reconeixement a tota aquesta tasca sostinguda en el temps. “És admirable, i un orgull bestial”.
Els joves que no volen marxar
En un moment en què moltes urbanitzacions de muntanya envelleixen, Sol i Aire compta amb una generació jove que no només hi viu, sinó que participa activament en l’organització del barri. El Joel Bernal té 19 anys i hi ha crescut. “Jo des de petit ja li deia a mon pare que volia participar i estar ajudant involucrat en el barri”. Quan va fer 18 anys, es va incorporar com a voluntari al grup d’autoprotecció.
Viure en una zona forestal comporta riscos, però assegura que això no es tradueix en por. “Vius amb tranquil·litat perquè saps que hi ha gent formada, gent que entén sobre els incendis”. També destaca la diferència amb altres entorns més urbans: la tranquil·litat i la sensació de seguretat que ell dona per fet no són habituals entre els seus amics de ciutat, que sovint s’estranyen del silenci i de l’aïllament del barri.
L’Alba Ayuso, de 22 anys, també forma part d’aquesta nova fornada implicada. Va començar ajudant la seva mare i el seu avi i, amb els anys, ha assumit més responsabilitats dins del grup. Fins i tot ha presentat l’experiència de Sol i Aire en el marc del projecte europeu ‘Fire Prime’ a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan explica als seus amics de Barcelona com funciona el barri, reconeix que sovint els sorprèn el nivell de cohesió. “Si ho explico a les meves amigues a Barcelona, sí que és com més estrany. Com? Que en el barri us coneixeu i que a sobre us ajudeu?”.
Tant el Joel com l’Alba expressen la voluntat de continuar vivint a Sol i Aire en el futur i de mantenir aquest compromís amb el barri, consolidant així el relleu generacional del grup d’autoprotecció.
Un model exportable?
Amb l’homologació del PAU de Sol i Aire s’obre un precedent en el marc dels barris en zona forestal. En un context de canvi climàtic, estius cada vegada més secs i episodis ambientals extrems, el model del barri pot obrir la porta a altres urbanitzacions de muntanya.
Mentrestant, a Sol i Aire, els veïns no abaixen la guàrdia. Com diu l’Elena, esperen no haver de fer servir mai el pla d’autoprotecció. “Però si arriba el moment, sabrem què hem de fer”.
