I amb aquesta frase ja no caldria dir res més, perquè tots els que vam tenir el privilegi de conèixer el Jaume Tubau ja sabem de què parlem. Parlem de l’optimisme, la simpatia, el tracte amable i la seva energia per defensar el que creia i per lluitar contra el que perjudiqués les persones o el seu poble
Recordo especialment la seva ‘croada’ contra l’incivisme de la gent que deixava les bosses d’escombraries fora dels contenidors o la seva desesperació i angoixa el dia que un autobús va perdre el control i es va enfilar a la vorera al carrer de la Torre, a tocar del Monestir i davant mateix de la seva botiga. El Jaume Tubau no era un polític a l’ús, si entenem per polític la imatge que molta gent en té. Ell, com molts polítics d’àmbit local, era un ciutadà implicat amb el seu poble/ciutat i amb la seva gent i que va posar al seu servei no només el seu temps i la seva dedicació sinó també el cor. Per això, crec que mai oblidaré aquell 4 de setembre, ara fa 10 anys, que em van demanar que anés a la ràdio a preparar un programa especial per la seva mort. Aquell dia era el meu aniversari, en feia 29 i feia encara no cinc anys que havia mort la meva mare. Recordo el sobreesforç que vam fer amb els companys, amb l’Esteve Sala al capdavant, per fer aquell programa amb serenitat, enteresa i controlant el tremolor de la veu. Per mi va ser un esforç enorme, però també el nostre petit homenatge a un regidor que apreciàvem molt. Ja han passat 10 anys i entenc prou bé el Miquel, el seu fill, quan diu que li fa por arribar al moment en que haurà viscut els mateixos anys amb el seu pare al costat que sense ell, i que li fa por oblidar el moments i les vivències, però si li pot servir d’alguna cosa, si et pot servir d’alguna cosa, Miquel, dins la injustícia i la cruesa que representa perdre algú que estimes tan aviat, tens prou records acumulats com perquè no s’esborrin i prou gent al teu voltant que t’ajudarà, quan ho vulguis, a recordar. A molts ni ens coneixes, però compartim el privilegi d’haver-lo conegut d’una manera o altra i haver-nos contagiat, poc o molt, de la seva alegri i la seva lluita per la vida. Una abraçada forta a la família i a tots els amics. ESTER CASTANYER és periodista
