Soroa és el nom artístic de Paula González, una de les veus urbanes del panorama musical santcugatenc que irromp amb força. Des de ben petita es va interessar per la dansa, però amb els anys la seva formació artística l’ha completada amb el cant i la interpretació. El seu somni és dedicar-se professionalment a la música.
Paula, qui és Soroa?
Soroa va néixer amb mi, sempre ho he portat dins. L’art sempre m’ha acompanyat. El meu tiet era actor i des de ben petita he viscut l’experiència dels teatres i l’art molt de prop. I sí que és veritat que sempre m’ha agradat molt cantar, però Soroa va néixer fa dos anys quan vaig començar a treure música de manera independent. Tinc la sort que tinc molts amics que m’acompanyen de sempre, que també fan música, i m’han ensenyat i m’han guiat una mica en el camí, que és una mica complicat.
Llavors, Soroa neix als teus 18 anys?
Sí, més o menys, una mica més tard potser. De fet, la idea va sorgir una mica abans, però jo no tenia molt clar potser el meu nom artístic i després el vaig acabar de definir. I sí, va néixer fa dos anys o així, quan vaig descobrir el món de les bases musicals i els productors. Perquè jo quan vaig començar a compondre, componia amb la guitarra i feia les meves coses de manera més acústica. I Soroa va néixer més amb l’urbà, amb el que són els productors, amb bases més complexes i amb diferents estils.
I d’on sorgeix el nom?
Doncs és una història molt maca. A mi el mar és una cosa que m’inspira molt. I des de molt petita estiuejo a un poble de la Costa Brava, a Llafranc, que és un poble preciós. El meu avi tenia una barca que es deia Soroa, de fet n’ha tingut diverses. I la barca es deia així per un parc natural de Cuba, perquè l’àvia de la meva àvia era cubana, llavors són les arrels i d’on venim nosaltres. I em sembla un nom molt poètic.
Defineixes la teva música com a música urbana?
Sí, la veritat és que no em considero una artista molt definida encara. Crec que al portar poc temps en la indústria encara estic fent proves i m’estic descobrint. I al final no vull tancar-me a res perquè hi ha moltes coses que no he provat i que em poden sorprendre. Llavors ara mateix estic movent-me molt per l’urbà, ara potser he fet molts temes així del gènere afro, r&b, però sí que estic provant coses com el sexy drill, que potser surten una mica del que jo acostumo a fer o del que seria més adient per la meva veu, però sí, em vull descobrir. Vull provar coses i saber on em sento més còmode i què és el que m’agrada més fer.
I quina és la teva formació?
De piano vaig aprendre una mica més seriosament, perquè quan vaig començar el curs d’Arts Escèniques d’Interpretació, una de les assignatures que fèiem era piano, i em vaig treure un títol i tot. Ara també estic estudiant producció musical, estic fent una diplomatura per poder tenir nocions per saber moure’m per l’ambient, pel sector.
Quins temes ja has presentat al públic?
Ara mateix al meu Spotify hi ha algunes cançons ja fora, em sembla que en tinc sis. Algunes són col·laboracions amb amics i amb artistes també. Però ara, en principi, començarà el fort, perquè aquest any he treballat molt, tinc molts temes que encara no han vist la llum, però espero que d’aquí a poc puguin sortir. I estic molt emocionada, la veritat.
I tu ho fas tot?
No, no, no. O sigui, crec que un artista s’ho faci tot és possible, però són moltíssimes hores de feina i és moltíssima dedicació i moltíssim coneixement, perquè és molt difícil aquest món. I jo, la veritat, estic molt contenta que m’acompanyin els meus amics i de tenir amics que en saben tant, perquè realment m’ajuden molt. Treballo amb diferents productors, amb l’últim amb qui més he treballat es diu Charlie, Charlie MDC, que és un noi boníssim de Sabadell. O sigui que tinc molta sort d’haver-me’l trobat perquè la veritat m’està ensenyant molt i aconsegueix el so realment que jo vull. I ens entenem molt bé a l’estudi, la veritat.
Ja has fet concerts, per tant, ja has provat l’adrenalina del directe. Com ha estat l’experiència?
Molt bé, sempre hi ha molts nervis. A mi m’agrada molt perquè els nervis és un sentiment que molts cops et pot jugar males passades, però jo el gaudeixo molt perquè és com ser conscient del que estàs fent, saps? I de saber que estàs avançant. És heavy, xoca i, òbviament, existeix. Com la tremolor quan surt, saps? Però és súper, a mi em passa molt que a l’escenari creixo i és una cosa que m’agradaria com portar a la vida en general.
Un dels concerts l’has fet a la Sala Apolo de Barcelona, una sala mítica.
Sí, sí, sí, sí, molt heavy. Va ser fa un mes i va ser gràcies a l’escola on estudio producció ara. Em van donar l’oportunitat i va ser súper, vaig cantar tres cançons i es va viure impressionant, la veritat.
I del futur que me’n dius?
Els meus plans de futur, bé…et podria dir moltíssimes coses. La meva idea és viure de la música. Per mi no hi ha una altra opció. Estic estudiant per dedicar-me a això i les hores que no estudio i no treballo estic a l’estudi en les meves cançons, és el que vull fer.
I les teves cançons de què parlen?
La majoria d’amor i desamor, la veritat. Em costa menys escriure de desamor, no sé, no em preguntis per què, no ho sé, és com que em surt més fàcil.
Actualment, estàs preparant alguns temes?
Ara estic treballant en dos temes que sortiran pròximament, que es titulen ‘Un calor mío’ i ‘A la deriva’. I també són… Un és d’amor i l’altre de desamor. Però el de desamor és com d’una forma maca, saps? De quan ho recordes amb afecte, per dir-ho així.
Com es presenta l’estiu?
Es presenta mogudet, la veritat. Amb molta feina i amb ganes de treballar amb molta gent nova amb les que hem contactat. Estaré cantant a la Santa Market (Santa Cristina d’Aro) el juliol i l’agost. Així que ens podem veure allà.
