Ha mort en Joan Buscallà. Crec que el millor elogi que se li pot fer és dir que era una bona persona, un ciutadà compromès amb la seva comunitat, sempre disposat a fer un favor sense esperar rés a canvi.
Era un d’aquells personatges que exemplificava els versos d’Espriu, “hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Qui diu mots, diu tradicions, i el pessebre de la plaça de Barcelona, la cura de l’ermita i l’organització de l’aplec de Sant Medir o les tasques de suport material al Paga-li Joan, en són una bella mostra. Fa anys, quan encara érem una vila, un alcalde del tardofranquisme que volia arrelar-se, decidí repartir alguns reconeixements oficials i posà el nom d’en Joan, a un carrer d’un polígon industrial. La jugada no li va sortir del tot bé, ja que l’homenatjat, amb aquell punt de sornegueria pagesa, no es va donar per al·ludit i remercià que haguessin pensat amb el seu avi difunt, d’igual nom. Fa poc s’han repartit els Premis Ciutat de Sant Cugat. Des del seu estirabot, en Jordi Casas ironitzava que enguany tampoc li ha tocat, malgrat les hores i els esforços dedicats a l’associacionisme local i la seva participació desinteressada en consells i comissions municipals. Tampoc ha estat l’any d’en Joan, per més que la seva trajectòria vital en fos mereixedora i la seva edat avançada anés restant-li possibilitats. NI el d’en Cisco Ribas. Políticament semblen més rendibles els personatges mediatics, els esportistes d’elit i els aniversaris col·lectius. Ni un ni l’altre ho eren. El voluntarisme no sembla gaire de moda ara que el tercer sector tendeix a professionalitzar-se amb l’argument de donar millor serveis. Haver inscrit en nom de Sant Cugat en 17 curses marató, entre elles la de Nova York, no sembla tenir cap importància. Hi ha qui diu que som una ciutat dins la qual hi ha un poble, però tanmateix la sensació és que aquella, amb ínfules cosmopolites, viu d’esquena a les petites aportacions quotidianes i solidaries, que no apareixen en els mitjans, però ajuden a fer-ne un lloc habitable. Domènec Miquel President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
