Arriba l’estiu i de seguida pensem en les vacances, aquest temps per descansar, canviar d’activitat, no tenir horaris…
Pensem en les vacances i les idees ens brollen: llegir aquell llibre que ens han dit que era molt bo però que encara no hem trobat el moment, dedicar més temps als amics, a les amigues, fer petar la xerrada tranquil·lament amb els veïns i veïnes, no tenir horaris, no està pendent de tot allò que a la vida diària ens va marcant el ritme, canviar d’ambient , fer aquell petit o llarg viatge….. Necessitem descansar, parar, però de què, per què? Hauríem de viure de la mateixa manera la feina que les relacions? Ens ha de cansar de la mateixa manera el fet de fer de pare, mare, cuidar a l’avi, àvia…. que el treball? A vegades escoltant algunes converses penses que posem en un mateix sac les obligacions de feina i les relacions familiars o d’amistat… Seria qüestió de preguntar-nos seriosament perquè hem de dedicar tantes hores a la feina al llarg de l’any que ens deixa tant poc temps per viure amb il·lusió i tranquil·litat totes aquelles coses que no ens aporten riquesa material però si humanitat, ens fan més propers els altres i també ens ajuden a sentir-nos millor A qui li interessa l’estructura d’aquesta societat que no permet , més que per vacances, viure el dia a dia gaudint-lo.. Vacances sí però tot descansant comencem a pensar com equilibrar feina i relacions per poder gaudir de les coses més petites cada dia de l’any. ANNA FITÓ Directora del CEIP Gerbert d’Orlac
