Demà farà 37 anys que ens va deixar Gabriel Ferrater. Cugat.cat ret homenatge a l’autor santcugatenc amb la lectura d’un dels seus poemes, a càrrec dels ràpsodes de l’espai ‘Versos’ de Ràdio Sant Cugat.
Deixa?m fugir d?aquí, i tornar al teu temps. Trobem-nos altre cop al lloc de sempre. Veig el cel blanc, la negra passarel·la de ferros prims, i l?herba humil en terra de carbó, i sento el xiscle de l?exprés. L?enorme tremolor ens passa a la vora i ens hem de parlar a crits. Ho deixem córrer i em fa riure que rius i que no et sento. Et veig la brusa gris de cel, el blau marí de la faldilla curta i ampla i el gran foulard vermell que dus al coll. La bandera del teu país. Ja t?ho vaig dir. Tot és com aquell dia. Van tornant les paraules que ens dèiem. I ara, veus, torna aquell mal moment. Sense raó, callem. La teva mà sofreix, i fa com aleshores: un vol vacil·lant i l?abandó, i el joc amb el so trist del timbre de la bicicleta. Sort que ara, com aquell dia, uns passos ferris se?ns tiren al damunt, i l?excessiva cançó dels homes verds, cascats d?acer, ens encercla, i un crit imperiós, com l?or maligne d?una serp se?ns dreça inesperat, i ens força a amagar el cap a la falda profunda de la por fins que s?allunyen. Ja ens hem oblidat de nosaltres. Tornem a ser feliços perquè s?allunyen. Aquest moviment sense record, ens porta a retrobar-nos, i som feliços de ser aquí, tots dos, i és igual si callem. Podem besar-nos. Som joves. No sentim cap pietat pels silencis passats, i tenim pors dels altres, que ens distreuen de les nostres. Baixem per l?avinguda, i a cada arbre que ens cobreix d?ombra espessa, tenim fred, i anem de fred en fred, sense pensar-hi. GABRIEL FERRATER Reus 1922- Sant Cugat 1972
