Els periodistes que treballem en mitjans de comunicació locals segurament tenim un contacte més directe i personal amb molts dels protagonistes de les notícies que altres professionals. La relació moltes vegades es converteix en personal i funciona bé per treballar. Però moltes altres vegades aquesta relació personal, que no deixa de ser laboral, va més enllà quan treballes i ‘vius’ en una ciutat petita.
Els periodistes locals fem una crida al ‘Tenim vida’. I és que els polítics, presidents d’associacions veïnals i membres d’entitats els hi resulta una mica difícil trobar-te pel carrer, sense que estiguis treballant, i dir un simple ‘ei hola’, ‘vinga adéu’. És molt divertit anar a comprar al supermercat i estar amb la parella escollint quines salsitxes tenen millor pinta i de sobte trobar-te al president de l’Associació Veïnal Centre-Estació, el senyor Pere Soler, i haver de parlar, salsitxa en mà, sobre una notícia recent de la seva entitat i el Síndic de Greuges. El supermercat és sempre un lloc on te trobes a algú, aquell mateix dia, quan escollia si comprava mandarines o peres a la secció de fruiteria, em vaig trobar a un company de professió, en Jordi Garrell del diari Ateneu, però com ell, com ens deu passar a tots nosaltres, està fart d’haver de continuar ‘treballant’ fora de la feina i em va dir un ‘ei hola’. Però el supermercat no és l’únic lloc on sempre et trobes a algú. Encara recordo el dia que tornàvem uns quants de nosaltres de festa de Barcelona en FGC i ens vam trobar al portaveu d’ICV-EUiA, en Xavier Boix, que anava a treballar i tots amb unes cares…que era com per no dir ni ‘ei hola’. Com veieu no pots ni escapar-te una nit a Barcelona. Companys, ens segueixen!
