Tomàs Gómez és un santcugatenc de tota la vida. Va néixer al carrer del Carme, quan Sant Cugat era un poble que no tenia res a veure amb la ciutat que tots coneixem en l’actualitat: “Els carrers eren sense asfaltar, sense arreglar, eren de terra. Es creixia al carrer, s’hi jugava, s’hi aprenia i s’hi convivia”.
Gómez ara té 72 anys, i el desembre passat va decidir penjar definitivament la bata de podòleg, del qual porta exercint des del 88, amb la seva pròpia consulta. Abans, però, ha tingut altres feines, començant per la que va tenir al bar Andrés, regentat per la seva família. De fet, recorda com encara era un nen petit i ja començava a preparar cafès: “Recordo que, amb 6 anys, ja pujava sobre una caixa per fer cafès. Ara bé, a treballar com a tal vaig començar als 14, quan vaig acabar el batxillerat elemental”.
Tomàs Gómez
Molta gent al poble coneixia la família, i explica que van portar, per una banda, el bar Andrés i, per l’altra, el bar de la Zona Esportiva, aquest últim durant 12 anys. Recorda la clientela que hi tenien, la qual descriu com a molt diversa, amb molts caràcters diferents. Molts d’aquests clients eren nouvinguts a Sant Cugat, que van arribar a a ciutat per establir-s’hi.
Amb el bar de la Zona Esportiva es consolida encara més la seva passió pel futbol. De fet, Tomàs Gómez és el soci número 1 del Sant Cugat FC, i també és soci tant del Barça com de la Penya Blaugrana. Malgrat aquesta passió, però, mai va practicar l’esport, ja que la feina li ocupava massa temps.
34 anys a l’Hospital Sant Pau
Ara bé, si hi ha una feina que el va marcar va ser la d’Ajudant Tècnic Sanitari que va tenir a l’Hospital Sant Pau: “Jo estava acostumat a una feina i aquesta era totalment diferent. Havies de compartir el treball amb altres companys, fas amistat, arribes a tenir amics a la feina… per mi era molt gratificant i molt plena, m’agradava molt, sí”. Va ser l’únic de la família que es va interessar en aquell moment pel món sanitari. Explica que era una vocació que tenia, i els estudis li agradaven. Els va fer després del servei militar.
A l’Hospital Sant Pau s’hi va estar fins als 63 anys, quan es va prejubilar, però no es va acabar de desvincular del sector, ja que abans de plegar-ne va decidir emprendre i obrir la seva pròpia consulta de podologia a Sant Cugat. Aquesta també li va portar alegries, amb clients/es que hi van estar des de l’inici de tot i fins que en va abaixar la persiana el desembre del 2025.
Els anys d’experiència el fan reconèixer que no ens cuidem els peus el suficient, i que hauríem de mirar-nos-hi una mica més, per evitar l’aparició de durícies o ferides més greus.
Ara, als seus 72 anys, afronta la jubilació amb ganes de fer coses noves que fins ara no ha pogut fer per falta de temps. Una nova etapa de tranquil·litat en la qual vol anar més al teatre, al cinema o a altres actes culturals. I qui sap, potser inclús s’anima a fer algun viatge a l’altra punta del món.
