Arriba la primavera i el cel urbà torna a omplir-se d’un dels seus habitants més emblemàtics: l’oreneta cuablanca. Aquest petit ocell migrador, identificable pel seu carpó blanc i el vol àgil, inicia aquests mesos el seu període de nidificació, un moment clau tant per a l’espècie com per a l’equilibri ambiental.
Les orenetes cuablanques construeixen uns nius molt característics, fets amb petites boletes de fang que transporten una a una. Aquestes estructures, pràcticament tancades i amb una petita obertura superior, s’adhereixen sota ràfecs, balcons o teulades. La construcció comença habitualment entre març i abril, poc després del retorn des de l’Àfrica subsahariana, i pot allargar-se diversos dies. Sovint, els mateixos nius es reutilitzen any rere any, reforçant el vincle entre aquests ocells i els edificis.
Segons dades del portal Orenetes.cat, el 2025 van localitzar-se 177 nius a la Sant Cugat. I passejant pel centre es poden localitzar fàcilment: n’hi ha al carrer Major, al de Santiago Rusiñol, de les Escaletes i de la Indústria, entre d’altres.
Un indicador ambiental clau
El biòleg i consultor ambiental Pere Alzina destaca que la presència d’orenetes és molt més que una imatge primaveral. “Un poble amb molts nius ens està indicant un alt nivell de conscienciació ambiental”, explica.
Entrevista a Pere Alzina
A més, aquestes aus són un termòmetre de la qualitat de l’aire. Com que s’alimenten exclusivament d’insectes voladors, la seva abundància depèn directament de la quantitat d’aquests organismes a l’atmosfera. “Amb més contaminació, hi ha menys insectes i, per tant, menys capacitat perquè hi visquin orenetes”, apunta Alzina.
També indiquen la presència de fang proper, imprescindible per construir els nius. En ciutats grans, això fa que sovint les colònies es desplacin cap a zones perifèriques, més a prop d’espais naturals.
Aliades contra els insectes
L’oreneta cuablanca té una dieta exclusivament insectívora: mosquits, mosques i petits himenòpters capturats en ple vol. Aquesta funció les converteix en una aliada natural per al control de plagues, tant en entorns urbans com agrícoles. “Redueixen insectes que poden ser molestos o perjudicials per a les persones i els conreus”, assenyala l’expert.
Convivència i conflicte
Tot i els seus beneficis, la convivència amb les orenetes no sempre és fàcil. Un dels principals problemes són els excrements que s’acumulen sota els nius, fet que provoca que alguns veïns els retirin.
De fet, un de cada tres nius és destruït per acció humana, ja sigui per obres, desconeixement o molèsties. Tot i això, l’espècie continua creixent any rere any. Alzina recomana solucions senzilles: col·locar lleixes o superfícies sota els nius per recollir els excrements, en lloc d’eliminar-los.
Protegir per conviure
Des de l’àmbit institucional, cada cop es treballa més per compatibilitzar l’activitat humana amb la preservació d’aquestes aus. Mesures com evitar obres en època de nidificació o instal·lar nius artificials són algunes de les accions que es promouen.
A nivell individual, el missatge és clar: si apareix un niu a casa, cal deixar-lo tranquil. “La seva presència és poc sorollosa i fàcil de gestionar”, recorda Alzina.
Un patrimoni viu a les façanes
Més enllà de la seva funció ecològica, les orenetes també aporten valor al paisatge urbà. Els seus nius donen relleu i vida a les façanes, convertint-se en un element més del patrimoni natural i arquitectònic.
Amb la primavera ja en marxa, només cal aixecar el cap per veure-les. Volant en grup, dibuixant cercles ràpids sobre carrers i places, les orenetes tornen a recordar que la natura també forma part de la ciutat.
