Fa anys que l’Associació de Propietaris de Torre Negra amenaça amb una demanda multimilionària a l’Ajuntament de Sant Cugat, i ara sembla que serà una realitat. L’entitat ha reactivat els tràmits per portar el consistori als tribunals i exigir una indemnització pels danys patrimonials que, segons defensen, han patit durant dècades per no haver pogut edificar en uns terrenys de 165 hectàrees que consideren legalment urbanitzables. “Fa anys que resistim en silenci, però ara diem prou”, asseguren des de l’associació, que sempre ha defensat que la qualificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys respon a una “voluntat política” i no a criteris ambientals. La xifra que posen damunt de la taula és d’uns 400 milions d’euros, tot i que aquest càlcul es va fer fa més d’una dècada basat en una taxació forense.
És per això que l’associació actualitzarà aquella valoració per adaptar-la als preus actuals i a una “visió d’avui”, segons explica el seu president, Pere Feliu. Ja han començat a treballar-hi i preveuen tenir-la enllestida entre setembre i octubre, amb la intenció de presentar formalment la demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) abans del febrer de l’any que ve. Els propietaris asseguren que han notificat aquest moviment a l’Ajuntament, però lamenten que, de moment, no han rebut cap resposta.
De la negociació al trencament
Durant les dècades que ha durat el litigi de Torre Negra, els propietaris han mantingut converses amb els diversos governs municipals per proposar-los plans concrets per fer compatible la construcció amb la preservació parcial de l’espai. En aquest sentit, Feliu explica que tenien la voluntat de conservar el camí que va fins a Can Borrell i limitar la urbanització a àrees “menys sensibles”, com les proximitats del Col·legi Europa o el sector posterior al club de tenis. El president de l’associació assegura que aquestes propostes haurien permès construir entre “2.000 i 3.000 habitatges” i, alhora, tancar urbanísticament el municipi pel sector sud, completant la trama urbana amb una ronda sud que consideren necessària per connectar adequadament aquesta part del terme municipal.
La via d’una “solució negociada”, però, s’ha esgotat. Feliu considera que el “punt d’equilibri” ja ha quedat enrere i denuncia que l’actual govern municipal ha tancat la porta a qualsevol mena de diàleg. També carrega contra la proposta de desenvolupar un nou barri a Can Sant Joan, que qualifica de “barri d’ultramar” per la seva ubicació “desconnectada de la trama consolidada de Sant Cugat”. Segons l’associació, aquest projecte és “incoherent” amb el rebuig a edificar en els terrenys de Torre Negra, que consideren més “lògics i sostenibles” des del punt de vista urbanístic.
Els arguments dels propietaris
L’Associació de Propietaris de Torre Negra es mostra convençuda que els tribunals acabaran donant-los la raó. Consideren que disposen d’una base jurídica sòlida, ja que quan van iniciar els primers moviments urbanístics el sòl era edificable, segons el Pla General Metropolità de 1976. També remarquen que la sentència recent del Tribunal Suprem no els afecta directament, ja que es refereix exclusivament a la demanda presentada per Josel SLU, empresa del grup Núñez i Navarro, el gran propietari dels terrenys, que actua de manera independent tot i formar part de l’associació.
Un dels punts que, segons els propietaris, reforça la seva posició és l’oferta de permuta que l’alcalde Lluís Recoder els va fer el 2003, quan va proposar canviar els terrenys de Torre Negra per sòl edificable a raó d’un metre quadrat de sostre per cada trenta metres quadrats de sòl. Aquella operació no va prosperar perquè l’Ajuntament va acabar subhastant les finques destinades a la permuta, però els propietaris interpreten aquell gest com un reconeixement implícit del valor real del sòl. També apunten a la carta que el llavors Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va enviar el 2009, on instava el consistori a buscar una solució negociada i a compensar els propietaris pels perjudicis derivats d’haver bloquejat el desenvolupament urbanístic.
Els propietaris reconeixen que l’Ajuntament té, com marca la llei, la potestat discrecional per decidir com vol que creixi la ciutat i per requalificar el sòl segons el seu model de ciutat. Ara bé, afirmen que aquesta capacitat no pot exercir-se “sense assumir-ne les conseqüències”. Si s’ha impedit edificar durant dècades, consideren que cal indemnitzar pel perjudici econòmic causat. En aquest sentit, mantenen que no estan demanant construir a qualsevol preu, sinó que exigeixen una compensació justa per un dret urbanístic que se’ls ha negat per “decisió política”.
Una nova etapa del litigi?
El 2022, l’Ajuntament va adquirir la masia de Torre Negra i unes 83 hectàrees de terrenys dins del Parc de Collserola, en una operació que el consistori va justificar com un pas decisiu per garantir la preservació definitiva de l’àmbit. L’Associació de Propietaris, però, considera que es va tractar d’una compra “innecessària”, que no resolia cap conflicte real i que va servir només per reforçar una imatge política de protecció. Critiquen que la masia està actualment infrautilitzada i que l’accés és difícil, ja que els camins passen per finques privades que no han autoritzat el pas.
Per al consistori, el conflicte urbanístic va acabar amb la sentència del Tribunal Suprem que valida la modificació del Pla General Metropolità del 2018 que manté la qualificació de sòl no urbanitzable. L’associació, en canvi, sosté que aquesta sentència només afecta una part del litigi, la que implica Núñez i Navarro, i que ara s’obre una nova etapa.
