Tot a punt per les representacions de ‘Pedra i Sang’ al Claustre del Monestir

pedra-sang.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
24/12/03 a les 00:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Cultura

El claustre de Sant Cugat es prepara un any més per acollir les representacions del muntatge “Pedra i Sang”, que es podrà veure els dies 25, 26, 27 i 28. La vigília de l’estrena, s’han venut més de la meitat de les 400 entrades posades a la venda, i des de la companyia Teatreteatre encaren aquesta quarta edició amb la tranquil·litat que els dóna l’èxit dels darres 3 anys.

Per quart any consecutiu, el Monestir de Sant Cugat reviurà, la nit de Nadal, la història de l’assassinat de l’Abat Biure a mans del noble Berenguer de Saltells, durant la missa del gall. Aquest muntatge, de la companyia santcugatenca Teatrateatre, torna fidel a la seva cita per aquestes dates i convida als espectadors a retrocedir en el temps fins l’any 1350. Com ja és habitual però, l’espectacle incorpora algunes cares noves i també algunes novetats i referències a temes d’actualitat. Per a la directora de la companyia, Dolors Vilarassau, aquest any encaren l’estrena amb tot a punt i amb la tranquil·litat que els hi dóna l’èxit d’aquests tres anys.

Tot i que enguany la venda d’entrades no està anant tant bé com en edicions anteriors, fins aquest moment s’han venut més de la meitat de les 400 localitats posades a la venda. Igual que els altres anys, el dia més fluix és el de Nadal. La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Àngels Solé, ha recordat que moltes persones esperen a darrera hora per comprar les entrades, però també ha apuntat que “Pedra i sang” arriba al seu quart any i que potser ja hi ha força gent que ha vist aquesta obra.

Recordem que “Pedra i sang” es podrà veure els dies 25, 26, 27 i 28 d’aquest mes i que les entrades poden adquirir-se a la Casa de Cultura a un preu de 15 euros. Aquest any també es repetirà “La ruta de Saltells i l’Abat Biure”, que una hora abans de la representació permetrà conèixer alguns dels espais on va tenir lloc aquesta història.