Rehabilitar, una lluita per l’eficiència energètica

Més d’un 80% dels edificis del parc d’habitatge a l’Estat són energèticament ineficients, segons dades de l’IDAE.

Nico Gibert, responsable de comunicació de Papik Cases Passives / Foto: Cugat Mèdia
-->
Enllaç copiat al clipboard

Eva Garrido

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més
12/08/25 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Societat

El parc d’habitatges de l’estat espanyol és un dels més envellits d’Europa. Gran part dels edificis existents es van construir abans dels anys 80, quan les normatives d’eficiència energètica eren molt més laxes. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), s’estima que més d’un 80% dels edificis són energèticament ineficients. No es tracta només d’una lletra en un certificat penjat a la paret. Això es tradueix en milers de llars que, a l’hivern, deixen escapar la calor com si fossin coladors i, a l’estiu, es converteixen en autèntics forns. Espais que, per mantenir una temperatura habitable, exigeixen un consum energètic altíssim i, amb ell, una factura que moltes famílies no poden pagar. Aquest desgavell tèrmic té un impacte directe tant en el consum d’energia com en les emissions.

La rehabilitació d’edificis per a millorar-ne l’aerotèrmia és una pràctica cada vegada més estesa. L’impacte més gran sol donar-se per mancances a l’envolupament de l’edifici (coberta, façanes i finestres). ”El 30% de l’energia es perd per la coberta”, apunta Nico Gibert, responsable de comunicació de Papik Cases Passives, una empresa santcugatenca que ha impulsat un projecte per adaptar habitatges antics a les noves necessitats climàtiques. 

Afectacions sobre la salut

”Hem vist persones que es queixaven de mals de cap o problemes per a dormir abans de començar la intervenció”, comenta Gibert. Entre les solucions aplicades, destaca la instal·lació de sistemes de ventilació amb recuperació de temperatura; l’aire es renova sense perdre la temperatura interior, millorant el confort i la qualitat de l’aire.

La crisi climàtica i l’encariment de l’energia són contextos que fan més urgent aquest tipus d’actuacions. ”Hem arribat a aconseguir habitatges amb consum energètic zero”, remarca Gibert. Tot i això, no tothom n’és conscient. ”La gent entén millor l’estalvi que no pas la sostenibilitat. Si és rendible, aleshores fan el pas”, precisa el santcugatenc. Afegeix: ‘’És aquí on les institucions han de posar facilitats i incentius, perquè el canvi sigui real”.

Escolta-ho

Nico Gibert

”Nosaltres apostem per dos enfocaments: la rehabilitació aporta qualitat de vida. És més confort, més salubritat, més benestar… Quan tu fas una rehabilitació energètica és el que busques al final. I Per altra banda, un estalvi econòmic.”