La llengua és un signe d’identitat i de cultura, i és la principal eina de comunicació entre les persones. Comunicar-se és un primer pas per entendre’s i per treballar per la pau. Fa dos anys vaig demanar a les escoles que treballin per la pau, i remarco demanar: vaig fer un prec. Evidentment, no tinc la responsabilitat ni l’autoritat per ordenar ni censurar res a les escoles. El prec el feia amb un triple objectiu:
-Impedir que el conflicte arribi a les escoles, ans al contrari, traslladar la privilegiada pau de la qual gaudim al nostre país a la resta de conflictes mundials
-Protegir els menors, alumnes de l’escola, que pateixen per les seves famílies i amics, i evitar que els etiquetin, amb les conseqüències que això comporta
-Evitar la segregació cultural.
Sembla que en aquest cas la comunicació falla, i se m’atribueixen paraules que no he dit i poders dels quals no gaudeixo. Això sí, m’han fet saltar a la fama. Parlar dels conflictes és lícit i en dono suport, sempre que es faci des d’una perspectiva educadora, amb consideració i respecte per tothom, i sense estigmatitzar o criminalitzar ningú que es trobi a l’aula o les seves famílies. Els orígens dels nens no els fan culpables. Fa uns dies, davant la convocatòria d’Educació per Palestina d’accions de protesta pels fets que succeeixen a la Franja de Gaza, el departament d’Educació va enviar a les escoles un recordatori de la legalitat vigent:
“Tota activitat que es realitzi als centres educatius ha de respondre a criteris pedagògics i respectar l’horari i calendari establert a l’ordre… La llibertat d’expressió ha de fer-se compatible amb el respecte al pluralisme i normal funcionament dels centres.”
Em sembla molt poc ètic aprofitar aquest tema tan sensible per treure’n un profit polític, des de qualsevol mena d’organització. Hi ha molts conflictes al món, i també a casa nostra, i els hem de poder explicar però amb la mirada posada en assolir la pau, i educar els nostres infants també en aquest sentit, i no deixar a ningú enrere per la seva condició, origen, color de pell o altres elements de diversitat. Les notícies que ens arriben no són gens optimistes, ni a Gaza, ni a Ucraïna, ni a l’Afganistan, ni a altres països del món, però les escoles han de ser refugis de benestar i nosaltres seguirem treballant per la pau, el diàleg i la protecció dels alumnes de Sant Cugat.
Carme Ardid és regidora d’Educació, Universitats i Multiculturalitat
