No tots els clàssics de la literatura són llargs ni difícils. Hi ha novel·les que, amb poc més d’un centenar de pàgines, són capaces de deixar empremta i despertar les ganes de continuar llegint. Aquesta és la premissa de la selecció que fa el llibreter de La Paideia, Sergi Martí, que recomana tres clàssics especialment indicats per a aquells lectors que volen endinsar-se en la literatura més exigent sense renunciar a una lectura àgil. Segons explica, totes tres obres comparteixen un mateix fil conductor: els seus protagonistes són persones que se senten desplaçades del món que les envolta, una sensació amb la qual molts lectors poden identificar-se.
‘La senda del perdedor’, de Charles Bukowski
Sinopsi: Amb un fort component autobiogràfic, la novel·la segueix Henry Chinaski, l’alter ego de Bukowski, des de l’adolescència fins als primers anys de la vida adulta. Entre alcohol, frustracions i una permanent sensació de no encaixar, el protagonista afronta el difícil procés de créixer i mirar d’entendre un món que li és hostil.
Per a Martí, Charles Bukowski és un autor ideal per fer el salt d’una literatura més lleugera a una de més profunda. Tot i ser una figura controvertida, considera que la seva obra permet entendre les contradiccions d’una societat marcada pel desencant de la postguerra i els qui queden al marge del suposat benestar. També en destaca un estil directe, punyent i ple de reflexions que conviden a pensar.
‘El coronel no tiene quien le escriba’, de Gabriel García Márquez
Sinopsi: Un coronel retirat espera, setmana rere setmana, una carta que li ha de confirmar una pensió promesa pel govern i que mai no arriba. L’espera es converteix en el retrat de la dignitat, la pobresa i l’esperança obstinada d’un home que es resisteix a perdre la fe.
Si bé ‘Cent anys de solitud’ és l’obra més coneguda de Gabriel García Márquez, Martí considera que ‘El coronel no té qui li escrigui’ és una porta d’entrada molt més accessible al seu univers literari. En poc més de cent pàgines, assegura, el Premi Nobel colombià és capaç de condensar l’essència de la seva narrativa i retratar la realitat social i política de l’Amèrica Llatina.
‘El vigilant en el camp de sègol’, de J. D. Salinger
Sinopsi: Després de ser expulsat de l’internat, Holden Caulfield passa uns dies vagant per Nova York abans de tornar a casa. Durant aquest recorregut es qüestiona el món dels adults, la hipocresia que percep al seu voltant i la pèrdua de la innocència, en una història que s’ha convertit en una de les novel·les més influents del segle XX.
La tercera recomanació és un dels grans clàssics de la literatura nord-americana. Sergi Martí destaca que és una novel·la especialment adequada per als joves perquè acompanya un protagonista que busca el seu lloc al món i que continua oferint noves lectures cada vegada que es rellegeix. La defineix com un viatge iniciàtic que ajuda a entendre el pas cap a l’edat adulta.
Martí defensa que aquests llibres no enganxen només per la trama, sinó perquè desperten preguntes i conviden a reflexionar. Considera que, sovint, els adolescents tenen ganes de trobar lectures que els facin pensar més enllà del consum ràpid de continguts, i creu que aquestes tres obres poden ser el primer pas per convertir-se en lectors habituals.
