La setmana 19 del seu segon embaràs, la Tresa Vinyals Massagué va tenir pèrdues i a l’hospital li van confirmar que la Llum, la filla que esperava, no tiraria endavant. Ella sabia que és més recomanable, si les circumstàncies ho permeten, tenir un part fisiològic que una cesària, ja que el part és un trànsit que facilita l’assimilació de tot el que ha succeït i ajuda a col·locar millor el dol.
Durant el part, la Tresa es va sentir molt bloquejada, perquè, com ella mateixa explica, “no volia que allò estigués passant”. Mirant cap enrere, la Tresa remarca la dignitat i l’afecte amb què les llevadores la van tractar a ella i a la seva filla, i se sent profundament agraïda d’haver pogut parir la Llum, “perquè és l’únic moment que la vaig tenir, i no en tindré cap altre”, relata.
Malauradament, hi ha moltes dones que tampoc han arribat al final del seu embaràs amb un nadó viu als braços i des del pòdcast ‘Aigües trencades’ també hem volgut donar-los veu a elles.
Parir un nadó sense vida
‘Aigües trencades. Un pòdcast molt ben parit’
El de la Tresa Vinyals Massagué és l’últim dels nou testimonis que recull el pòdcast ‘Aigües trencades’. La protagonista de cada episodi explica el seu part i reflexiona sobre la seva pròpia vivència. El part a casa, la violència obstètrica, la cesària i el dol perinatal són alguns dels eixos centrals d’aquest projecte que vol trencar el silenci al voltant del part i obrir un espai de diàleg on totes les dones puguin compartir el seu relat.
