El mòbil és avui una de les principals portes d’entrada a la vida social dels adolescents. Però també pot convertir-se en una eina de control, pressió o humiliació dins de les relacions de parella. La xifra és esfereïdora: un de cada tres adolescents que ha tingut parella afirma haver patit algun tipus de violència digital amb freqüència. Així ho constata el darrer estudi, elaborat pel Departament d’Interior l’any 2024, que revela que gairebé la meitat de les joves d’entre 16 i 24 anys han patit algun tipus d’agressió.
Les dades policials indiquen que el fenomen no és anecdòtic. Es tracta de situacions que sovint comencen amb gestos aparentment innocents —preguntar constantment on és l’altra persona o exigir una resposta immediata a cada missatge— però que poden acabar derivant en control sistemàtic, vigilància de les xarxes socials o difusió de contingut íntim sense consentiment. Segons els Mossos d’Esquadra, el 2025 les denúncies per delictes vinculats a violència masclista digital van créixer un 21% en els casos de descobriment i revelació de secrets. I tot i que aquest tipus de violència pot exercir-la qualsevol persona, les estadístiques continuen mostrant una clara desigualtat: la majoria de víctimes són dones i noies joves. El Ministeri d’Igualtat calcula que el 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones.
Anna Massa, agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat i Proximitat dels Mossos d’Esquadra a Sant Cugat alerta que moltes d’aquestes conductes es normalitzen dins de les relacions joves i que, precisament per això, sovint passen desapercebudes. “Si alguna cosa et fa sentir incòmode, malament o amb por, no s’ha de banalitzar ni minimitzar. Cal demanar ajuda”.
Quan el control es disfressa de gelosia
Entre adolescents, explica Massa, el primer senyal acostuma a ser el control constant. Missatges reiterats preguntant on és la parella, amb qui està o per què no respon. Retrets per haver llegit un missatge —el conegut “doble check”— i no contestar immediatament. O discussions perquè una fotografia a Instagram “provoca massa”.
En altres casos, el control es torna més explícit: exigir contrasenyes, revisar converses privades o prohibir determinades publicacions. “Tothom té dret a la intimitat i al secret de les comunicacions”, recorda l’agent.
Aquestes situacions poden semblar quotidianes, però els especialistes adverteixen que són formes de violència que poden escalar amb el temps.
Principals indicadors de control en parelles joves
El primer senyal d’alerta és el control, sovint subtil i normalitzat. L’agent Anna Massa recorda que ‘tothom té dret a la intimitat i al secret de les comunicacions’ i apunta els exemples més habituals de control.
L’impacte invisible
Les conseqüències no sempre són immediates, però poden ser profundes. Les víctimes sovint deixen de veure amistats, abandonen activitats o es censuren a les xarxes per evitar conflictes. L’aïllament progressiu dona encara més control a l’agressor.
El resultat és una combinació de por, baixa autoestima i neguit constant que pot afectar la vida social i emocional de les persones joves.
Trencar el silenci
Davant d’aquestes situacions, els Mossos insisteixen en la importància de parlar-ne i buscar ajuda. Explicar-ho a una persona de confiança —família, amistats o professorat— pot ser el primer pas. També es pot acudir als serveis municipals d’atenció a la dona o a les unitats policials especialitzades.
Si el cas arriba a denunciar-se, els agents recomanen guardar totes les proves possibles: no esborrar missatges, conservar correus electrònics i fer captures de pantalla.
Perquè, recorden, moltes d’aquestes conductes poden ser delicte des del primer moment, especialment quan hi ha insults masclistes, amenaces o difusió d’imatges íntimes sense consentiment.
I, malgrat que sovint es produeixin a través d’una pantalla, les conseqüències són tan reals com qualsevol altra forma de violència.
