Són poc més de les set de la tarda, el sol encara cau amb força i un noi jove fuma a l’ombra, arrepenjat a la paret d’una de les entrades del centre comercial de Sant Cugat. La seva bicicleta està aparcada davant d’un restaurant de fast food i a terra ha deixat la bossa groga de Glovo. “Estem esperant contractes. Als que tenen papers els hi estan oferint. Els arriba un mail. Per això molta gent que no té papers s’està quedant sense feina”, diu el jove repartidor que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Es refereix a la regularització laboral que està duent a terme Glovo, una de les majors plataformes digitals de servei a domicili de l’Estat. Va néixer fa una dècada a Barcelona i ara està present a 1.800 ciutats a tot el món, inclosa Sant Cugat. Després de veure’s immersa en diverses causes judicials i d’haver acumulat centenars de milions d’euros en multes, ha anunciat que a partir d’aquest 1 de juliol posarà fi al seu model d’autònoms i tots els seus repartidors passaran a ser assalariats.
“El que estem veient és que busquen el conveni col·lectiu més barat”, explica Franz Morales, membre de Comissions Obreres (CC.OO.). Afegeix que això suposa pagar el sou mínim.
Segons fonts de Glovo, 5.000 persones a tota Espanya ja s’han acollit a la nova modalitat de contracte de treball (no disposen de dades regionals). L’Ana Fiore és una d’elles. Baixa ràpid de la moto i, sense treure’s el casc, entra al centre comercial a buscar les seves comandes. Ella és repartidora des de fa gairebé un any, i explica que amb la nova modalitat de passar a ser assalariats a Glovo, s’ha reduit gairebé a la meitat el sou: “Quan treballava com a autònoma, el meu sou podia variar. En una quinzena podies guanyar entre 800 i 1.200 euros. Però ara com a molt en trec 1.200 o 1.300 euros al mes”.
“Si el client no respon cal que retornem la comanda al restaurant abans de fer la següent. Si no, l’App ens penalitza i ja no ens entren més comandes”
Fiore va arribar de Veneçuela el juny del 2024 i a l’agost ja començava a treballar com a repartidora. Camina amb presses “una de les condicions de la plataforma és que com a mínim has de fer tres comandes en una hora”. Explica que de vegades pot estar a Rubí i li arriba una comanda del centre de Sant Cugat per portar a Bellaterra: “Són trams massa llargs i vas patint per arribar i completar les tres. Amb la nova modalitat [són flotes externes que contracta Glovo i que subcontracten als treballadors] no podem declinar comandes, cal acceptar-les tant sí com no allà on t’agafin, si no ho fas pots patir sancions. El mateix passa si arribem amb el paquet a la ubicació que ens ha indicat el client i aquest no hi és o no respon. Cal que tornem al restaurant a retornar la comanda abans de poder fer la següent, si no la App ens penalitza i ja no ens entren més comandes”.
La majoria dels repartidors d’aplicacions com Uber, Glovo o Catcher que treballen a Sant Cugat i ha entrevistat Cugat Mèdia són migrants, i tots viuen a Rubí. Aquesta població, de més de 81.500 habitants, té un 22% de residents estrangers i un preu mitjà del metre quadrat d’11,7 euros, en detriment dels 18 euros de Sant Cugat, segons les últimes dades d’Habitaclia. “És més assequible, tot i que per a moltes persones suposa un esforç”, diu el jove repartidor de Glovo que espera fumant a l’ombra. “Una habitació no baixa de 350 euros i molts han d’enviar diners als seus fills que segueixen als països d’origen”.
Els treballadors invisibles
Una pràctica habitual per part de les persones que no tenen possibilitat de treballar de manera regular és llogar comptes en aquestes aplicacions. “Si soc autònom i propietari d’un compte de Glovo, d’Uber Eats, etc., jo li subcontracto a algú que no té papers i li cobro un percentatge. Llavors, aquesta espècie de solidaritat es pot tornar un abús, perquè primer et cobren el 20% per llogar-te el compte, després el 30%, després el 35%…i s’han vist casos d’estafes també. Així es precaritza”, afirma Morales, de CC.OO.
A les portes que Glovo completi el procés anunciat per contractar laboralment els seus repartidors, RidersxDerechos, sindicats i entitats socials han posat en marxa una iniciativa gratuïta per defensar els drets dels seus “treballadors invisibles”: aquestes persones que reparteixen o han repartit en condicions informals, sovint amb comptes llogats o subarrendats.
Amb la recent regularització de Glovo els treballadors deixen de ser autònoms i passen a tenir un contracte, però només si disposen de permís de treball. Per això alguns es queixen que hi haurà molta gent que es quedarà sense feina. “Aquest és el millor treball que molts poden tenir. Sense papers, a la majoria els tocaria treballar a l’obra o en feines més arriscades i en condicions de més explotació”, explica el repartidor de Glovo que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Ell és de Colòmbia i ja té permís de treball.
Aquesta és una opinió que comparteixen alguns dels altres companys entrevistats, però no tots. “Treballar amb compte llogat és molt complicat, perquè, òbviament, en el cas d’un accident, el problema seria per a la persona”, diu l’Emilio Orozco, que reparteix per a l’aplicació Catcher. Treballa de dilluns a diumenge entre sis i vuit hores diàries, perquè “un dia que no treballes és un dia que no menges”, diu. Però assegura que està content amb la feina: guanya prou per viure i per enviar diners a la seva família a Colòmbia.
Pluriocupació
La Michelle Bolívar també assegura estar satisfeta, sobretot perquè té una filla petita i sent autònoma per a Uber Eats i, encara, per a Glovo, li ofereix flexibilitat: “L’horari el puc decidir com jo vulgui. La puc portar a les activitats, puc estar amb ella i, si no vull treballar perquè està malalta, no treballo”. Treballa com a mínim deu hores al dia. Quan plou o els vespres i nits, especialment els caps de setmana “hi ha molta demanda, els moments pic són els millors per treballar. De dilluns a dijous no hi ha tanta feina”, explica.
És dijous, i tot i que, segons els repartidors, no és un dels dies àlgids, quan passen les vuit del vespre es comença a notar més moviment. Unes quantes motos i alguna bicicleta s’estacionen davant del centre comercial i els repartidors entren i surten amb les bosses de comandes.
És una situació que es repeteix a altres zones de la ciutat, com la gasolinera de Can Solà, on hi ha un McDonald’s, un Burger King i un Kentucky Fried Chicken, i també pels carrers del centre de Sant Cugat, o davant del restaurant de la cadena Vicio.
En un racó de Can Solà, enmig de la llum cada cop més escassa de la posta de sol, destaquen la samarreta groga de Glovo i la bossa a conjunt que porta el Jesús, que prefereix mantenir el seu cognom en l’anonimat. Ha aparcat la seva bicicleta a la porta del McDonald’s. “Me l’he comprada jo, perquè volia una bici elèctrica i a la vegada la faig servir per treballar”, explica. Ell va passar tres mesos treballant com a repartidor a Barcelona, però no li va agradar i s’ha traslladat a la zona de Sant Cugat. “Aquí s’hi està millor. El mapa és Sant Cugat i Rubí, no és tan gran. A Barcelona és Barcelona, Cornellà, l’Hospitalet, el Prat, Tiana, tot això. És moltíssim. I no fas tantes comandes allà com aquí”, assegura, i afegeix que fins al moment no s’ha trobat amb cap altre company català. Ell està en una empresa subcontractada per Glovo i treballa amb contracte cinc dies a la setmana, sis hores al dia, per 1.100 euros mensuals. Té 18 anys i no ha de pagar lloguer perquè viu amb la seva mare a Cerdanyola. Per això diu que “per anar fent”, aquesta feina li agrada bastant.
