Mentre la Generalitat té sobre la taula la construcció d’uns jutjats a Sant Cugat, l’Ajuntament continua movent-se perquè aquest servei sigui una realitat. Aprovada la llei orgànica perquè la ciutat tingui partit judicial propi, el govern ha encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un estudi -no vinculant- per determinar quantes jutgesses i jutges hauria de tenir el jutjat santcugatenc. L’informe, coordinat per les professores de Dret Processal María Carmen Navarro i Núria Reynal, resol que el nou partit judicial hauria de disposar de 15 jutges.
Els detalls de l’informe
El document planteja la creació d’una Secció Única Civil i d’Instrucció amb 12 magistrats exclusius per a Sant Cugat: set a civil, dos a instrucció i tres especialitzats en violència sobre la dona, violència sobre la infància i l’adolescència; i infància, família i capacitat. La funció òptima dels jutjats també necessitaria un jutge de la Secció Penal i un de la Secció del Social compartits amb Rubí. El quinzè jutge aniria a la Secció del Contenciós Administratiu, compartit amb els partits judicials de Rubí, Terrassa i Cerdanyola.
L’alcalde, Josep Maria Vallès, i el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró, subratllen que la proposta milloraria la congestió dels jutjats de Terrassa (que atenen penal i social) i Rubí, dels quals depèn Sant Cugat. Sobre les converses amb el Govern per fer l’edifici, Vallès és pessimista a curt termini perquè “el projecte no apareix a la proposta de pressupostos de la Generalitat”. Tot i això, l’alcalde confia que l’informe sigui un referent per a la conselleria de Justícia, que ja té el document, i referma que “insistirem al Govern perquè és un tema prioritari” per Sant Cugat””. Vallès remarca que l’estudi “no planteja reduir les plantilles actuals de Terrassa o Rubí sinó incorporar els 15 jutges de Sant Cugat”.
Seccions descartades
L’informe no inclou Secció Mercantil perquè Sant Cugat no té més de 250.000 habitants i està al costat de Barcelona. També s’han descartat la Secció de Menors i la de Vigilància Penitenciària perquè seria “excessiu” tenint en compte les seccions existents en aquest àmbit a tot Catalunya.
Els indicadors que fonamenten l’estudi són el nombre d’habitants, el nombre de casos atesos en ciutats amb població similar, la càrrega de treball òptima assumida per jutges i l’estructura de l’administració de justícia espanyola. L’informe s’ha presentat aquest divendres a l’Ajuntament amb el rector de la UAB, Javier Lafuente. La decisió sobre el nombre de jutges del futur tribunal d’instància correspon al govern espanyol, que fixa la planta judicial mitjançant reial decret amb informe del Consell General del Poder Judicial.
L’estudi arriba després de l’aplicació de la reforma organitzativa impulsada per la llei orgànica 1/2025, que introdueix els anomenats Tribunals d’Instància, un model que agrupa els jutjats d’un mateix partit judicial en seccions especialitzades dins d’un únic òrgan judicial. El gener passat, el govern espanyol va anunciar la creació 500 places judicials aquest any per reforçar els tribunals d’instància de tot el país i altres òrgans. Els jutjats de Terrassa tindran una nova plaça a la Secció Civil. Els de Rubí, cap.
Una demanda històrica de gairebé 40 anys
El Congrés va aprovar a finals de 2024 la Llei d’eficiència a la Justícia que inclou la creació d’un partit judicial per a Sant Cugat, el primer pas perquè la ciutat tingui jutjats propis. La nostra ciutat és l’única de Catalunya amb més de 65.000 habitants que no disposa d’aquesta condició. A àmbit espanyol, només hi ha els casos de Las Rozas i Rivas-Vaciamadrid.
L’Ajuntament planteja a la Generalitat com a opció principal dues pastilles de terrenys al voltant de la comissaria de Mossos, una de 8.000 m2 (solar contigu) i una de 2.500 metres, a la rampa tocant la Ronda Nord. Un “hub” judicial i de seguretat que aglutinaria els jutjats, la comissaria dels Mossos, la nova comissaria de la Policia Local i les seus de Protecció Civil i l’ADF. Darrerament, l’alcalde també hi havia ubicat l’oficina per fer el DNI i els passaports.
