Història
Sant Cugat del Vallès va tenir fins a mitjans del segle XX una activitat fonamentada en l’agricultura, especialment la vinya. A finals del segle XIX, però, el creixement econòmic es va veure frenat per l’aparició de la fil·loxera. Això va fer que el modernisme que havia entrat amb força a Barcelona en aquella època, arribés amb retard a la ciutat.
Tot i això, l’arribada d’estiuejants i la millora de comunicacions amb Barcelona van afavorir la inversió i la carretera de Gràcia es va convertir en bidireccional, acollint la incipient burgesia local al Pla del Vinyet i la zona de l’Eixample Sud, sobre les vinyes abandonades. A partir del 1917, amb l’arribada del ferrocarril a Sant Cugat, s’obre una nova etapa i molts estiuejants passen d’estar temporalment a la vila a quedar-s’hi permanentment tot i treballar a Barcelona. També s’urbanitzen antigues vinyes marginals com la Floresta i Valldoreix.
Edificis modernistes i punts d’interès
La visita comença a la plaça de Barcelona, que constitueix el centre d’un eixamble urbà iniciat a meitats del segle XIX, des dels carrers de Sant Antoni i Xerric amb els carrers de Girona i Vinyoles. Cal Quitèria, al carrer de Vinyoles amb la rambla de Can Mora, és una de les poques cases de pagès que queden dins del nucli urbà. Construïda entre 1879 i 1884 a càrrec de Josep Pahissa Claret i el seu aspecte no ha canviat gaire des d’aleshores, tot i que ha desaparegut el molí de vent i una part de la construcció que coronava la casa. L’ornamentació va anar a càrrec de Francesc Arpí, de Cal Gerrer. El recorregut passa per edificis d’arquitectura modernista d’autor i popular, com la Casa Armet, la Casa Jover, la Casa Mónaco o el Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell. Destaca també el Generalife, una de les torres d’estiueig construïdes al voltant de l’avinguda de Gràcia, actualment de propietat privada i inspirat en l’arquitectura andalusina.
També hi ha espais com les Cases Enric Pi, de principis del segle XX, a més d’arbres monumentals i d’interès local com els plàtans de la plaça Barcelona o els lledoners centenaris de carrers històrics.
