El Ple d’Estat de la Ciutat ha tornat a mostrar que Sant Cugat continua vivint a dues velocitats. Mentre el govern insisteix que la ciutat està millor, la realitat del dia a dia ens parla d’un altre escenari: l’habitatge continua sent inaccessible, hi ha barris amb mancances evidents i la transició ecològica encara no arriba amb la força que caldria.
El cas de l’habitatge és el més clar. Els preus del lloguer continuen molt per sobre del que poden assumir la majoria de joves i famílies treballadores. No n’hi ha prou amb dir que es fa política d’habitatge si després no s’activa amb decisió el parc públic, la mobilització dels pisos buits i mesures reals per ampliar l’oferta assequible.
També hi ha un deute amb els barris. Les Planes continua esperant respostes, Volpelleres encara no té el centre cívic que necessita i La Floresta segueix sense la biblioteca aprovada. Són exemples concrets d’una mateixa realitat: la qualitat de vida no pot dependre del codi postal.
I en clau de futur, Sant Cugat necessita una mobilitat més pensada per a les persones, més transport públic i més facilitats per moure’s a peu o en bicicleta. No podem parlar de ciutat verda si el model continua tan condicionat pel cotxe privat.
Per això, des d’En Comú Podem seguirem defensant una idea molt simple: una ciutat només avança de debò quan ho fa amb habitatge digne, equitat entre barris i una transició ecològica amb drets.
