L’estudiant santcugatenc d’Enginyeria de Disseny Industrial a la UPC de Terrassa Bernat Villa ha codissenyat i construït una cadira de rodes de baix cost per a països en vies de desenvolupament. La cadira es munta i desmunta en 15 minuts, costa la meitat que una de convencional i està fabricada amb dues rodes de bicicleta, dues rodes de carretó d’hipermercat i tubs de fontaneria. La iniciativa, que forma part del projecte de fi de grau, té el suport de la Fundació Isidre Esteve, amb seu a Sant Cugat, la Creu Roja i la Fundació Esport Solidari Internacional, que ja treballen per facilitar l’ús de la cadira a l’Àfrica.
és el nom amb que el santcugatenc Bernat Villa i el seu company de grau, Adrià Sallés, han batejat aquest projecte que es basa en la cooperació i que no pretenen que tingui una finalitat comercial, com ha explicat Villa a Cugat.cat.
Bernat Villa
Villa ha explicat que diferents usuaris han provat el prototip
i asseguren que és apte per estar-se hores i moure’s amb tranquil·litat, tot i no ser igual de còmodes que les cadires convencionals. El preu de 70 euros és la meitat que el d’una habitual, que ronda els 140 i 150 euros.
Bernat Villa
Els estudiants han explicat que el prototip es podria muntar amb altres materials diferents als que ells han utilitzat. Per exemple, es podrien substituir els tubs de fontaneria per canyes de bambú o per altres elements de cada regió. La cadira està pensada per a persones de diferents edats i per això s’ha pensat també un model per a infants de fins a 20 quilograms. La vida útil de la cadira és d’entre tres i cinc anys, en condicions normals d’ús. L’objectiu final és triple: contribuir a la inclusió social de persones amb discapacitat als països del tercer món, millorar la seva mobilitat i promoure la utilització de recursos propis.
Discapacitat al món
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que 70 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes i només el 15,5% se la poden permetre. A l’Índia, per exemple, el 47,8% de les persones amb discapacitat s’han d’arrossegar per moure’s, mentre que el 38,6% utilitza un bastó o crossa. El 9,7% de la població d’aquest país, d’altra banda, no té cap possibilitat de sortir del llit.
