Dies enrera s’informava del resultat de la selecció d’artistes que participarà en la propera edició de la Biennal d’Art Jove.
Em sobten diverses coses que voldria comentar en veu alta. En primer terme, el jurat. Altra vegada està format per representants de les quatre demarcacions de Catalunya, eufemisme vergonyant per no parlar de províncies. Sembla que el fet que Tortosa disposi d’una cinquena Delegació del Departament de Cultura no tingui cap interès pràctic, ni tampoc la visita a Andorra. Vaja, que seguim ancorats en la divisió administrativa del segle XIX. Casualment, aquest diumenge l’artista madrileny Eduard Arroyo retreia que en la llista de les 25 persones més influents en el món de l’art, només hi haguessin 5 artistes, és a dir, 1 de cada 5. Doncs bé, en aquest jurat la proporció encara baixa més, 1 de 7. Ens costa imaginar que passi quelcom semblant en els premis Oscar o en els Goya, però, ja se sap, els creadors plàstics són menys corporatius que els crítics i directors de museu. La nota de prensa difosa en el Fòrum també resulta sorprenent: una tria molt ajustada buscant el criteri de màxim rigor i celebra el nivel assolit. És a dir, paraules buides que no concreten en que s’ha basat la valoració i que tampoc expliquen si s’està parlant d’una nota 5, 7 o 9. Més avall és fa referència a l’aposta per les noves tecnologies, així que, pintors absteniu-vos, que a Altamira ja empraven aquesta tècnica. Un regidor local de bona fe es preocupa per la manca l’artistes locals. La contesta és clara, sols 3 sobre un total de 132. Fa unes setmanes, el promotor de la mostra llençava una crida a la ciutadania per si algú en coneixia algun de jove, ja que sembla que ell no. I deu ser cert, si em de jutjar per l’edat dels que darrerament exposen a la seva galeria. DOMÈNEC MIQUEL President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
