Una plataforma d’intel·ligència artificial amb seu a Sant Cugat busca fer-se lloc a les aules amb l’objectiu d’ajudar el professorat a gestionar millor el temps i atendre la diversitat de l’alumnat. Es tracta de Nabla, una eina desenvolupada per dos enginyers catalans que permet generar, adaptar i avaluar activitats de manera automatitzada.
El projecte neix de l’experiència del seu cofundador, Gerard Solanes, com a professor de secundària a una escola concertada de Sant Cugat. “La frase recurrent és que no arribem a tot”, explica, en referència a la manca de temps, recursos i suport a les aules. Segons afegeix, aquesta situació s’ha anat accentuant en els darrers anys i ha arribat “a un punt crític”.
Entrevista íntegre Gerard Solanes
Una eina nascuda de l’aula
La idea va començar a prendre forma durant el curs 2019-2020, marcat per la pandèmia, quan els fundadors, expliquen, van veure evident la dificultat del professorat per arribar a tot l’alumnat. En aquest context, Solanes i Èric Terrisses (l’altre cofundador del projecte) es van plantejar com la tecnologia podia ajudar a alleugerir aquesta càrrega sense perdre la part essencial de la tasca docent.
L’eina s’ha construït al voltant de tres funcions principals: generar continguts, adaptar-los a diferents necessitats i avaluar-los. “Ajudem el professorat a generar activitats, adaptar-les per alumnes amb necessitats educatives especials i avaluar-les”, resumeix Solanes. En la pràctica, el professor crea una activitat a través de la plataforma, la pot ajustar segons els diferents nivells del grup i la porta a l’aula en format paper. L’alumnat resol els exercicis i, posteriorment, aquests es digitalitzen perquè el sistema en faci una correcció detallada amb un retorn personalitzat.
Aquest procés és, precisament, el que permet reduir el temps dedicat a tasques repetitives. Segons explica Solanes, la plataforma mesura el temps que el professorat dedica a corregir activitats i el compara amb un estàndard. “On jo podia estar-me una hora per avaluar tota una classe, ara el professor s’hi està uns 20 minuts”, exemplifica. En alguns casos concrets, assegura, aquest estalvi pot arribar fins al 80%, tot i que habitualment es mou al voltant del 60%.
La implantació als centres educatius és encara recent. Aquest curs 2025-2026 ha estat el primer en què la plataforma ha entrat a les aules, inicialment a dues escoles —una a Sant Cugat i una a Terrassa— i amb una expansió progressiva fins a arribar actualment a 27 centres, la majoria concertats i privats, tot i que també n’hi ha de públics. A més, la iniciativa ha començat a desplegar-se a les escoles públiques d’Andorra.
La IA com a suport, no com a substitut
Un dels principals reptes que identifica Solanes és l’augment de la diversitat a les aules. “Cada alumne té unes necessitats molt concretes i és físicament impossible poder arribar a tothom amb garanties”, apunta. En aquest sentit, defensa que la tecnologia pot ajudar a complementar la tasca docent, però no substituir-la: “No volem que substitueixi la part personal i emocional del professor, que és la base de l’educació”.
La introducció de la intel·ligència artificial a l’aula, però, també genera debat. Solanes reconeix que hi ha recels dins del sector: “Hi ha professorat que es pregunta si això els reemplaçarà, però la resposta és no. El que farà és redefinir tasques”. També admet que la tecnologia no és infal·lible i que cal establir límits clars sobre què ha de fer i què no.
Un altre dels riscos que es plantegen és el possible increment de desigualtats entre centres educatius, ja que la implantació no és homogènia. Tot i això, el cofundador de Nabla considera que el moment actual requereix apostar per aquest tipus d’eines: “El risc de quedar-se enrere ara és més gran que mai”.
De cara al futur, Solanes defensa un model educatiu que combini metodologies i que doti el professorat de més recursos. “La vocació ha d’anar acompanyada de benestar i eines”, conclou.
