Demà al vespre, milions de persones d’arreu del món estaran pendents de les pantalles per viure la gran festa de l’esport entre dos pobles que comparteixen molt més que una passió pel futbol. Espanya i Argentina comparteixen una llengua comuna, profunds vincles culturals i una història que les manté estretament connectades.
La comunitat argentina que viu i treballa a Sant Cugat també s’apuntarà a la gresca; fa anys que forma part del teixit humà de la nostra ciutat i aquest diumenge viurà una jornada molt especial. Compartirem terrasses i balcons, comunitats de veïns, bars i restaurants per seguir un enfrontament esportiu de primer ordre. Hi ha moltes famílies amb el cor dividit i molts amics d’un costat i de l’altre de l’Atlàntic que ja comencen a notar aquella efervescència prèvia a les grans competicions, però nosaltres som espanyols i, naturalment, animarem la selecció que ens representa i que, a més, ho fa amb nou jugadors catalans sota les ordres de Luis de la Fuente. Ho farem amb la passió que ens caracteritza, amb orgull, il·lusió i confiança, però també amb el respecte que mereix un rival que sentim tan familiar i proper.
Sigui quin sigui el resultat quan l’àrbitre xiuli el final, tots hi haurem guanyat si hem sabut compartir una bona estona, perquè el futbol té aquesta extraordinària capacitat de reunir persones molt diferents al voltant d’una mateixa emoció. Durant noranta minuts desapareixen moltes diferències i només queda la il·lusió de viure plegats un moment irrepetible.
Hauria estat una magnífica oportunitat que el Govern Municipal hagués atès la petició que VOX Sant Cugat va formular d’instal·lar una pantalla gegant perquè els santcugatencs poguéssim viure junts aquest esdeveniment excepcional. No es tractava només de veure un partit. Era una oportunitat per omplir un espai públic de famílies, infants, avis i joves compartint una emoció comuna, fomentant la convivència i reforçant el sentiment de ciutat.
Encara som a temps de demostrar que aquella proposta responia al desig de molts veïns. Si Espanya aconsegueix la victòria, sortim als carrers amb alegria, civisme i respecte. Omplim Sant Cugat de vida, de banderes, de somriures i de celebració. I si el títol acaba viatjant cap a Buenos Aires, felicitem també els nostres veïns argentins amb la mateixa esportivitat que esperem rebre per part seva. Perquè un bon govern entén que aquestes celebracions reforcen la convivència, dinamitzen l’espai públic i contribueixen a fer ciutat.
Aquest diumenge tenim una magnífica oportunitat per demostrar que l’orgull de sentir-nos catalans i espanyols és perfectament compatible amb l’estima i el respecte envers les altres nacions i envers tots aquells que han escollit Sant Cugat per construir-hi el seu projecte de vida, contribuint cada dia a fer de la nostra ciutat un lloc encara millor.
Que guanyi Espanya! Però, sobretot, que aquest diumenge guanyin el respecte, la convivència i la joia de compartir una mateixa ciutat, perquè quan Sant Cugat surt al carrer per celebrar allò que l’uneix, hi guanyem tots.
