A Sant Cugat, com a moltes altres ciutats de Catalunya, hi ha una gran necessitat de generar habitatge assequible que cal abordar. Per resoldre l’actual crisi habitacional, cal articular polítiques en diversos àmbits, amb la col·laboració de les diverses administracions públiques i també amb el món privat. Desplegant alhora una política de gestió de sòl àmplia i potent que cal articular a través de grans acords entre institucions i diferents agents.
A la nostra ciutat hi ha un gran teixit associatiu, cultural, esportiu i social. Els infants, els joves, els adults, ens involucrem en diverses entitats i associacions que conformen tota una xarxa que cal reivindicar i tenir present sempre, ja que és imprescindible per generar arrelament. Una ciutat oberta i cohesionada socialment que facilita així la integració a través de tot aquest teixit. Però tota aquesta participació i implicació es veu sovint truncada en el moment de l’emancipació dels joves quan no aconsegueixen trobar un habitatge assequible a Sant Cugat. Cal abordar de manera urgent i seriosa aquesta crisi. No volem que s’expulsi als joves ni a ningú de la ciutat, i per això defensem una política d’habitatge valenta i desacomplexada que resolgui la crisi habitacional.
Des de Junts per Sant Cugat creiem en una política d’habitatge més justa i més arrelada al lloc on es creix i s’aprèn ciutadania. I en aquest sentit, fa uns mesos en el ple municipal de l’Ajuntament vam aprovar una moció que va ser traslladada al Parlament de Catalunya, per ampliar l’empadronament mínim a 10 anys per accedir a un habitatge assequible –10 anys, tant continus com discontinus-, perquè tots aquells joves i famílies que hagin marxat puguin veure comptabilitzats els anys que han estat vivint a la ciutat a l’hora de poder tornar-hi.
Una proposta amb l’objectiu d’afavorir totes aquelles persones que porten més anys vivint, arrelades, i integrades a la ciutat. Malauradament, aquests dies la nostra proposta s’ha debatut en el marc del Debat de Política General al Parlament de Catalunya i diferents grups polítics hi han votat en contra, fent així que no prosperi, malgrat aquests mateixos partits argumentin que volen resoldre la crisi habitacional. Nosaltres continuarem lluitant per fer habitatge i que l’accés sigui el més just possible per a tothom.
