Mentre Sant Cugat protagonitza any rere any els rànquings de ciutats més riques de Catalunya i de l’Estat, una realitat paral·lela s’està consolidant també al municipi. L’últim Baròmetre Inclusiu de Sant Cugat, publicat aquest juliol i que analitza les condicions de vida dels santcugatencs des de 2017, mostra un increment de la pobresa i, sobretot, de la carència material, que ja supera la mitjana catalana. Aquest darrer concepte fa referència a la situació en què una llar no pot permetre’s almenys tres necessitats bàsiques de la vida quotidiana, com mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, menjar carn o peix regularment o afrontar despeses imprevistes. Així, una quarta part de la població viu en risc d’exclusió social, que és el resultat de la combinació de pobresa i carència material. Aquesta proporció ha augmentat 10 punts des de 2017.
Les dades del Baròmetre revelen que la carència material ha crescut de manera sostinguda des de 2017 i afecta ja gairebé una de cada quatre llars de Sant Cugat (23,5%), sis punts per sobre de la mitjana catalana. També augmenta la carència material severa, que se situa en el 15,4% (gairebé el doble que fa vuit anys). Els ítems més afectats són la impossibilitat d’afrontar una despesa imprevista de 900 € (31,8%), no disposar de vehicle (31,7%), o no poder fer vacances fora de casa una setmana l’any (24,7%).
En aquest Baròmetre s’ha inclòs, per primera vegada, l’indicador de carència material i social. Es considera que una persona es troba en aquesta situació si no pot permetre’s un mínim de cinc ítems d’una llista de 13, que inclou indicadors com poder-se reunir amb amics, participar en activitats d’oci o disposar de connexió a internet. A Sant Cugat, els ciutadans estan en pitjors condicions que la mitjana catalana en dos aspectes: més del 20% de la població (20,1%) no pot gastar una petita quantitat de diners en ella mateixa a la setmana (gairebé cinc punts per sobre de Catalunya); i gairebé el 18% (17,6%) no pot participar regularment en activitats d’oci (4,1 punts per sobre de la mitjana catalana).
Les principals causes de la pobresa
La pobresa a Sant Cugat continua marcada per dificultats econòmiques estructurals, especialment en el pagament d’habitatge i subministraments. Segons el Baròmetre Inclusiu 2025, gairebé la meitat de les persones en situació de pobresa (49,4%) no poden fer front a les despeses de lloguer o hipoteca, i el 44,9% tampoc poden pagar serveis bàsics com l’aigua, la llum o la calefacció. Altres causes destacades són l’impagament de compres ajornades (36,1%) i les dificultats per cobrir l’alimentació (30,1%). Tot i que el nombre mitjà de problemàtiques per persona s’ha estabilitzat en 1,5, un 7,1% de la població major de 16 anys pateix una pobresa d’alta complexitat, acumulant múltiples carències alhora.
Pel que fa al suport rebut, encara hi ha una bossa important de població sense ajuda efectiva. Un 24,1% de les persones pobres no reben cap mena de suport, tot i que aquesta xifra ha caigut respecte a anys anteriors. A més, el 6,3% de la població viu en pobresa extrema, sense suport o només amb l’ajuda d’un banc. La proporció de persones que reben assistència de serveis públics o entitats socials ha augmentat notablement fins al 37%, i l’Ajuntament hi té un paper destacat amb un 16% dels casos. Un fet rellevant és l’increment del suport bancari: gairebé el 28% de les persones en pobresa diuen rebre alguna ajuda d’una entitat financera, una xifra molt superior a la del 2020 (un 6%).
El perfil de l’exclusió a Sant Cugat
Les persones que pateixen exclusió social a Sant Cugat en una proporció significativament més elevada que la mitjana comparteixen les següents característiques. Són majoritàriament nacionals no espanyols, especialment procedents de l’Amèrica Central i del Sud. Gairebé el 65% d’aquest col·lectiu es troba en situació d’exclusió. El règim de tinença de l’habitatge també és un factor clau: més del 40% dels llogaters pateixen exclusió social. Pel que fa a la tipologia de la llar, el perfil de persona que pateix exclusió viu en famílies monoparentals. l 47,1% d’aquestes unitats familiars tenen algun membre afectat per l’exclusió. També inclouen aquells que resideixen en llars no tradicionals (famílies extenses, sense parentius o amb parentius molt diversos), on el 42,4% pateix exclusió.
Pel que fa a la zona de residència, més del 38% dels residents dels barris del Monestir-Sant Francesc, Torre Blanca, Centre i Sant Domènech Est pateixen exclusió. En darrer lloc, l’atur també és un factor clau. Gairebé el 60% dels aturats pateix exclusió. No obstant això, és important destacar que només el 10% dels ciutadans de Sant Cugat en situació d’exclusió social pateixen atur (una dada que és del 4,4% amb relació al total de la població), i la seva taxa d’activitat és molt elevada, del 75,4% (3 punts superior a la del conjunt de la població de 16 anys o més).
A més, el Baròmetre assegura que al voltant d’un 17% dels empadronats a la ciutat majors de 16 anys i que actualment no pateixen una situació de pobresa podrien, a curt o mitjà termini, patir una situació de risc d’exclusió. Això es deuria al fet que no podran comptar amb ningú o només amb entitats financeres, institucions públiques o entitats del tercer sector en cas de necessitar diners i patir problemes econòmics.
Aquest percentatge és el més elevat de tota la sèrie històrica (2017-2025), una dada que se situa 3,3 punts percentuals per sobre de l’observada el 2017 i que ha pujat més de sis punts percentuals en els darrers cinc anys.
