Aquest cap de setmana Sant Cugat celebra les jornades ‘Patrimoni viu’, que tenen l’objectiu d’acostar els elements patrimonials a la ciutadania a través d’activitats organitzades per les entitats. Cada dia coneixerem, de la mà del Museu, un racó del nostre patrimoni. Descobreix-lo amb Cugat.cat!
Aquesta petita peça, una rajola de ceràmica vidriada marró d’una trentena de centímetres de costat, ens remet avui al passat de la vinya i la terrissa. Prové d’un cup al subsòl d’una casa del carrer de la Sort, un dipòsit enfonsat amb mides entorn els dos metres d’amplada, llargada i fondària. A dins s’hi abocava el raïm tan aviat com arribava de la verema per a que fes la primera fermentació. En el Sant Cugat rural del segle XIX, que fonamentava la seva economia en el conreu de la vinya i la producció de vi i aiguardents, els cups proliferaven als cellers de totes les cases pageses. Els cups anaven revestits amb aquest tipus de rajola, tot i que aquesta presenta una particularitat especial: du inscrites les paraules Año 1871. Arpi Masana. I amb aquesta dada, ens parla encara més d’aquell moment. La Terrisseria Arpí, que s’aixeca al carrer Santiago Rusiñol, davant la Plaça Octavià, va ser activa des de mitjans segle XIX fins a la Guerra Civil, i produïa tant vaixella de taula com elements funcionals o ornamentals per a l’arquitectura. El seu nom apareix en altres cups santcugatencs, i és un signe més de com la terrisseria realitzava una activitat important per a la població. El 1871 la vinya encara estava en un moment àlgid, poc abans de l’arribada de la fil·loxera a mitjans de la dècada següent que va marcar un punt d’inflexió amb la destrucció de les vinyes. Encara unes dècades més tard, els esforços col·lectius que van conduir a la creació del Celler Cooperatiu, van comportar que s’hi centralitzés la producció del vi i que els cups de les cases particulars caiguessin en l’oblit. MUSEU DE SANT CUGAT- Judit Vico
