La regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy, ha detallat durant la tertúlia política de Ràdio Sant Cugat que la mesura extraordinària del govern espanyol per regularitzar més de 800.000 persones migrades a tot l’Estat afecta a unes 3.500 persones del municipi.
Aristoy ha defensat la mesura com una oportunitat per garantir drets: “és una possibilitat que ofereix l’Estat i que repercuteix directament en el municipi i per garantir aquests drets a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se”. La mesura hauria provocat un impacte immediat a la ciutat ja que tal com ha destacat Aristoy, aquest dimarts, que era el segon dia de la posada en marxa de la mesura, ja s’havien sol·licitat unes 1.150 cites per demanar informació a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC).
En aquest context, ha remarcat la prioritat de l’Ajuntament: “hem d’anar donant la resposta, intentant facilitar el llenguatge i procurant que la informació sigui el més clara possible perquè aquestes persones ho tinguin tot el més fàcil possible per tramitar-ho com toca”.
La tertúlia política
La mesura ha generat debat polític sobre els seus efectes i la gestió del fenomen migratori durant la tertúlia política de Ràdio Sant Cugat. En aquest sentit, el tinent d’alcaldia de Junts, Jordi Puigneró, ha advertit del risc que la regularització pugui incentivar noves arribades: “l’única cosa que hem de vetllar és de no generar, amb aquest tipus de mesures, encara més efecte crida. I això no sé si s’està vetllant en aquests moments per part del govern de l’Estat”. També ha defensat la necessitat d’ordenar els fluxos migratoris: “si no volem condemnar molta gent a viure en una situació irregular endrecem una mica tot aquest tema”.
El regidor del PSC José Gallardo ha defensat la mesura des d’una perspectiva social i econòmica: “regularització és més treball, és integració real i menys explotació” . També ha insistit en l’objectiu de la iniciativa: “no és obrir la porta a la irregularitat, és donar drets i posar control on avui hi ha vulnerabilitat i economia submergida”.
El portaveu del PP, Álvaro Benejam, ha criticat la manera com s’ha impulsat la regularització: “fer-ho així, de forma abrupta, com s’està fent no és la manera”. Ha alertat també de les conseqüències d’una mala planificació: “ara, de sobte, hem de regularitzar 500.000 o 700.000 o 800.000 persones estrangeres? De cop? Doncs mira, no és la manera”.
Des de la CUP, la regidora Ariadna Sierra ha qualificat la regularització de necessària, però insuficient: “la regularització ens sembla una resposta necessària, però per a nosaltres la mesura és insuficient. No és una regularització realment universal, deixa fora persones vulnerables” . Ha afegit que caldria anar més enllà: “el que voldríem és una regularització sense condicions restrictives”.
El regidor de Vox Jordi Guirado ha posat el focus en la capacitat d’acollida: “no tenim un país amb unes infraestructures i amb unes capacitats d’oferir serveis a tothom per poder assumir aquest flux migratori”.
Finalment, el regidor de Sant Cugat en Comú Podem Juanma Cayuelas ha defensat la regularització com una qüestió de drets: “no venen de cop, ja porten aquí anys vivint i treballant i aportant en l’economia submergida i patint el pitjor que pot tenir una persona”. En aquest sentit, ha afirmat que “el que ha de fer una societat que sigui humana és acollir-los, no n’hi ha una altra”
Acompanyament municipal
L’Ajuntament ha posat en marxa sessions informatives gratuïtes i un canal de WhatsApp del Punt d’Informació i Orientació per resoldre dubtes. També ha habilitat tràmits a l’Oficina d’Atenció Ciutadana per facilitar documentació com el padró o el certificat de vulnerabilitat.
El procés estatal s’adreça a persones que ja residien a Espanya abans de l’1 de gener de 2026 i que compleixin determinats requisits. Les persones que hi accedeixin obtindran una autorització de residència i treball d’un any.
A escala estatal, la mesura podria beneficiar entre 800.000 i 850.000 persones i té com a objectiu reduir la irregularitat administrativa, afavorir la integració i combatre l’economia submergida. El termini per presentar sol·licituds s’allargarà fins al 30 de juny.
