Tornar de vacances hauria de servir, també en política, per recuperar una certa distància i preguntar-nos cap on anem. Fa massa temps que vivim instal·lats en una tensió permanent: cada discrepància es converteix en una batalla, cada adversari en un enemic i cada polèmica en combustible per alimentar-ne una de nova.
El que hem vist aquest estiu a Ceuta és un advertiment que no hauríem d’ignorar: quan la por, la desinformació i la confrontació substitueixen el debat, el terreny queda adobat perquè creixi la ultradreta. I això no va en detriment d’analitzar i criticar l’actuació del Govern Central que, en aquest cas, és evident que ha arribat tard i malament.
La política ha de fer autocrítica, i això passa per garantir i millorar els serveis bàsics i destinar recursos a combatre la pobresa. I això ens interpel·la a tots.
L’enfrontament constant no fa avançar un país, no resol els problemes de la gent i acaba erosionant la confiança en les institucions i la mateixa democràcia. Discrepar és imprescindible; però deshumanitzar qui pensa diferent, no.
A Sant Cugat encetem ara un curs polític especialment important perquè culmina amb les eleccions municipals del maig. Hi arribarem amb projectes diferents, amb visions de ciutat diferents i, evidentment, amb voluntat de defensar-los. Des d’Esquerra Republicana no renunciarem al nostre, però serem valents per sortir de la trinxera i mantenir un debat amb sentit. Confrontem idees sense caure en l’insult, l’ambient tòxic, la desqualificació o la negació de l’adversari.
Parlem d’habitatge, de seguretat, de mobilitat, de comerç, d’escoles, de barris, d’esports, de cultura, dels reptes del jovent i la gent gran… En definitiva: de cap a on anem i quina ciutat volem deixar a les generacions que venen. Expliquem què hem fet, què proposem i quines prioritats tenim. I fem-ho amb dades, arguments i honestedat.
La ciutadania de Sant Cugat mereix poder escollir qui vol que lideri i gestioni la ciutat en els propers anys a partir d’un debat serè i exigent, sense mentides ni demagògia. Les eleccions són confrontació democràtica, sí, però també suposen una oportunitat per demostrar que una altra manera de fer política és possible.
