No dic res de nou si reitero que les Entitats Locals Menors, avui Entitats Municipals Descentralitzades, van ser ideades per situacions molt diferents a l’actual de Valldoreix.
Potser el 1958 tenia sentit, però cinquanta anys després, permeteu que pensi que l’ha perdut. Però aquest no és el tema, si no el de les trifulgues que protagonitza la junta veïnal. És evident que la forma com s’escull no és un bon exemple de democràcia electiva i el fet que els ciutadans només puguin votar el president, sense ni sols conèixer prèviament qui seran els vocals designats pels partits, no deixa de tenir un tuf d’altres èpoques. Però, al marge d’aquestes consideracions, és una realitat existent amb la qual cal conviure de la millor manera possible. A voltes s’intenta presentar l’actual situació en que l’únic càrrec electe ha de governar amb una oposició que té majoria, com un fet antinatural i fins i tot contrari a la voluntat dels votants. Res més lluny de la realitat. França ha estat un bon exemple on un president de dretes ha hagut de tirar endavant amb un govern d’esquerres i fins i tot han batejat la pràctica amb un nom: la cohabitació. O els Estats Units, on sovint el primer mandatari s’ha trobat amb una cambra en mans del partit opositor. Per tan, rés de nou sota la capa del cel, només que aquesta conjuntura requereix més habilitat política i pactista, que governar plàcidament comptant amb la comoditat del corró d’una majoria absoluta. Hom es pot plantejar que hauria succeït si el procés electoral de l’EMD seguis les pautes d’un municipi, és a dir, que en lloc d’una candidatura personal, s’encapçalés una llista. Amb el mateix resultat, el repartiment d’escons hauria estat a l’inrevés i comptaria la majoria. Tot plegat fa qüestionar si les regles del joc són les més adequades i relativitza, sense deslegitimar, el valor la present distribució. Només cal que uns i altres deixin de banda personalismes egocèntrics i polítiques partidistes i es posin a treballar pel bé dels administrats, com és la seva obligació. Domènec Miquel (columna publicada el 19/01/09) President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
