Valldoreix és una de les zones de l’àrea metropolitana de Barcelona amb més vulnerabilitat a la gentrificació climàtica. Així ho indica el primer índex metropolità que ha analitzat 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i que permet consultar, barri a barri i pràcticament bloc a bloc, el risc que determinats entorns esdevinguin més cars i acabin expulsant la població més vulnerable a causa del seu atractiu ambiental. L’eina, d’accés lliure, l’ha desenvolupat un equip d’investigadores del projecte ClimateJusticeReady de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). A part de Valldoreix, el mapa també assenyala les Planes, la Floresta i algunes zones del centre de Sant Cugat com a zones vulnerables.
Amalia Calderón, investigadora de l’ICTA-UAB i la UOC, explica que la gentrificació climàtica descriu un fenomen cada cop més vinculat als efectes del canvi climàtic i posa com a exemple les onades de calor que estem vivint aquest estiu. “Les zones climàticament més adaptades, amb més espais verds, ombra, habitatges eficients o espai públic de qualitat, poden convertir-se en més atractives i generar dinàmiques d’especulació que acabin desplaçant els residents que ja hi viuen”, assenyala en una entrevista a Cugat Mèdia.
Per elaborar aquest mapa i dibuixar quines són les zones amb més risc, han combinat indicadors ambientals, socials i d’habitatge. Entre d’altres, s’han analitzat paràmetres com la temperatura, la contaminació, la proximitat a espais verds, l’antiguitat dels edificis, la presència de població vulnerable, l’habitatge de lloguer o la disponibilitat d’equipaments i refugis climàtics. El resultat és un índex predictiu, és a dir, que no indica que un barri ja estigui patint aquest procés, sinó que identifica aquelles zones que reuneixen les condicions perquè es pugui produir en el futur.
Per què Valldoreix?
Una de les conclusions que més ha sorprès les investigadores és que el risc no es concentra als centres urbans, sinó en municipis i barris de la perifèria metropolitana. En aquest context apareix Valldoreix, que destaca per factors com la proximitat a Collserola, l’abundància d’espais verds, una menor contaminació i un parc d’habitatges relativament més modern.
“Són zones molt atractives des del punt de vista ambiental: tenen molts espais verds per la proximitat a Collserola, un parc d’habitatge relativament més nou, menys contaminació i les temperatures mai arriben a ser tan altes. Això pot generar nous moviments poblacionals a escala metropolitana a la recerca de confort tèrmic”, explica Calderón.
La pressió sobre un mercat que ja està al límit
El risc que assenyala l’estudi no ve determinat per la precarietat socioeconòmica de Sant Cugat, sinó precisament per l’atractiu ambiental. Tot i que el municipi ja registra uns preus de l’habitatge dels més elevats de Catalunya, la investigadora adverteix que el factor climàtic pot afegir encara més pressió immobiliària.
El problema de la gentrificació climàtica apareix quan les millores ambientals, ja siguin naturals o fruit d’inversions públiques com zones verdes o refugis climàtics, acaben encarint l’accés a l’habitatge. Si es produeix aquesta onada especulativa, els perfils més vulnerables del municipi, com llogaters, gent gran que viu sola o famílies amb rendes més baixes, seran els primers a veure’s desplaçats. “El canvi climàtic ja forma part de la nostra vida quotidiana i afectarà les nostres decisions de cap on anem a viure”, apunta la investigadora, qui alerta de la importància que els ajuntaments estiguin preparats.
Polítiques d’habitatge per frenar l’impacte
Per anticipar-se a aquest fenomen i aconseguir una adaptació climàtica que sigui “justa i inclusiva”, Calderón insisteix que cal vincular de manera urgent l’urbanisme, l’habitatge i l’agenda climàtica. La investigadora defensa reforçar el parc d’habitatge públic i social, impulsar ajudes per millorar l’eficiència energètica dels edificis i garantir que l’adaptació al canvi climàtic sigui també una eina per reduir desigualtats. “Les polítiques d’habitatge són molt importants perquè l’adaptació climàtica no quedi només en mans de qui es pot permetre pagar-la”, assegura.
En aquest sentit, l’estudi alerta que les actuacions per adaptar les ciutats a la calor, com la creació de noves zones verdes, la rehabilitació energètica dels edificis o l’ampliació dels refugis climàtics, poden tenir un efecte no desitjat si no van acompanyades de polítiques d’habitatge. Sense mesures de protecció, aquestes millores poden encarir els barris i expulsar precisament les persones que més se n’haurien de beneficiar. Es un cas semblant al que ha passat amb algunes superilles a Barcelona.
Una eina oberta a la ciutadania
La plataforma es pot consultar de manera gratuïta a internet perquè, segons l’equip de recerca, “la informació és poder”. L’objectiu és que associacions de veïns i tècnics municipals puguin utilitzar aquestes dades per dissenyar polítiques de contenció abans que el procés d’expulsió sigui irreversible.
