Segons el nostre govern municipal, tot va bé; tot va com ha d’anar.
Sembla que tan se val si Sant Cugat pateix una onada de vandalisme durant les nits de divendres i dissabte. Tan se val si diumenge ens trobem amb un reguitzell de cotxes amb els vidres trencats, vehicles malmesos a puntades de peu sense cap motiu, motocicletes tombades i retrovisors arrencats. L’eufemisme bonista que “es tracta de fets aïllats” o de “percepcions subjectives” no consola als afectats sinó que, al contrari, a alguns encara ens toca més el voraviu.
En realitat, a ningú no se li escapa que són incidents reiterats. La nostra policia fa tot el què pot però els pocs efectius i les ordenances municipals ensucrades no els permeten actuar amb la contundència necessària per dissuadir als trinxeraires fora de control.
Negar l’evidència no ajuda gens: Sant Cugat té un oci nocturn a les afores que, cada cap de setmana, concentra una gran afluència de jovent procedent d’altres municipis que arriben principalment amb Ferrocarrils de la Generalitat per passar la nit a les zones d’oci situades als afores de la ciutat. A l’estació, amb la caputxa i el patinet, els esperen els seus amics que viuen aquí –que també en tenim uns quants-.
Acostumen a moure’s habitualment per les mateixes zones; de fet són les mateixes veïnes qui ens expliquen que es tracta de colles de 7 o 8 brètols exaltats i fent el tronera. El panorama és el següent: tenim uns pocs grups reduïts de joves que es porten l’oli formats per persones que no estimen Sant Cugat i que, a vegades ni tan sols tenen cap vincle amb la ciutat, que no respecten l’entorn de la ciutat que els acull les nits del cap de setmana, que mostren un menyspreu absolut pel descans de les famílies, que no tenen nocions d’urbanitat, de civisme ni d’empatia i que, amanits i animats pel consum excessiu d’alcohol o d’altres tòxics, actuen amb absoluta arrogància.
Certament, però, el problema no és l’oci ni la joventut. El problema és la irresponsabilitat política: Sant Cugat no disposa d’un govern que es mostri preocupat per aquests temes. Per nosaltres, el missatge a transmetre és clar: aquí no tot s’hi val i no tothom hi és benvingut perquè qui paga sempre les conseqüències de mirar cap a una altra banda són els veïns i les famílies que veuen com Sant Cugat es va degradant.
El model “falsament progressista”, que promouen els governs de bandereta i d’ideologia woke com el de la nostra ciutat, menysté allò que realment ens confereix qualitat de vida, és a dir, la tranquil·litat i la pau. No tenim el Sant Cugat que volem ni el que mereixen els nostres fills.
Des de VOX seguirem apostant per incrementar els recursos humans i materials de la nostra policia i, tan bon punt en tinguem l’oportunitat, no ens tremolarà la mà per crear i aprovar
ordenances municipals que permetin actuar de forma contundent a les forces de l’ordre fins a assegurar-nos que la nostra ciutat és referent i exemple de neteja, seguretat i civisme.
Per la gent que ens recolza i fa confiança al nostre projecte polític i social, vetllar pel patrimoni, cuidar la ciutat i protegir les famílies no és una opció: és una obligació. Nosaltres som la seva veu i la seva força a les institucions i no cedirem en els nostres plantejaments.
