Fa quinze dies veníem parlant de la militància per la llengua i… avui hem de tornar-hi a parlar. Llavors era per l’ofensiva del PP i Ciutadans contra els reglaments lingüístics dels Ajuntaments. Ara és per la situació a Sant Cugat.
M’explico: ara fa dos anys, el ple municipal va aprovar una moció per tal que l’Ajuntament vetllés pel compliment de la Llei de Política Lingüística per part dels comerços i les empreses. Es va acordar fer un cens d’establiments que no respectessin els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants i també acompanyar-los i ajudar-los per tal que integressin plenament el català en la seva activitat. Doncs bé, abans de l’estiu, vam rebre de la regidoria de Cultura, un informe que se suposava que reflectia el grau de compliment de la llei. Res més lluny de la realitat: l’Ajuntament s’ha limitat a enquestar 100 establiments i dels quals només a dos restaurants que són el negoci que desperta més queixes en relació a la llengua. Paral·lelament, l’Ajuntament ha estudiat (com ja ho havia fet el Consell Comarcal) el compliment de la llei pel que fa la retolació exterior (certament amb un alt grau de compliment). Però seguim sense saber com es fa l’atenció al públic i si el català és present a les retolacions interiors o a les cartes de restaurants de Sant Cugat. En definitiva, a Sant Cugat, i per part de qui té la responsabilitat, encara ens manca molta militància per la llengua. RAÜL GRANGÉ és portaveu del Grup Municipal d’ERC
