28/10/09 a les 12:09h
|
1 minut de lectura
Secció:
Opinió
Avui ens acompanya una poesia del desaparegut Palau i Fabre. La veu és la del rapsode Llorenç Torras, integrant de l’espai ‘Versos’ de Cugat ràdio.
Escolta-ho
VERSOS TRISTOS Jo sóc un home vague, sense geografia. Vers el meu litoral, qui, doncs, s’hi acostaria? No tinc casa ni porta per on sortir de mi: una mirada morta i un son sense coixí. Veig el cel empedrat, i la meva estimada és una noia fina que potser no m’agrada. Viure no té sentit, si no és per a morir. I morir com? I quan? Avui, demà o ahir? No tinc somnis als ulls perquè els cos me’ls prenia: frisances de la pell i carn que s’extasia. Josep Palau i Fabre. Poemes de l’alquimista (1952)
