Hi ha un moment reservat especialment per a la crítica de Sant Cugat i el que representa que són els versots dels Diables. Enguany, i amb el rum-rum que rodeja la relació de les entitats amb el consistori, la colla santcugatenca no ha desaprofitat l’ocasió per posar (encara més) el dit a la nafra. Si la insatisfacció amb la gestió del govern a l’hora de facilitar a les entitats que puguin desenvolupar la seva activitat a l’espai públic va esclatar amb la campanya de ‘Cultura al carrer’, les guspires d’aquell foc sembla que s’escamparan per la ciutat durant força temps.
“De la vida comunitària us oblideu i ni els espais municipals ni les places ens deixeu” o “Sembla que l’Ajuntament s’oblida de la força del poble i que l’espai públic només pertany als nobles” són només alguns dels versots que han apuntat cap a aquesta direcció. En aquest sentit, qui ha rebut ha estat la regidora de Cultura, Núria Escamilla (Junts). “Sabem que ets qui dona totes les directrius per imposar decisions sense motius. Deixa de fer veure que treballes tot el dia repostejant aletes i gralles”. El blanc de la ira és un i és clar, i s’alça enmig de la plaça de la Vila. “No patiu que les entitats estem organitzades i cremarem la casa de la Vila amb traques i bengales. Volem de Sant Cugat una ciutat per la bona gent i no per als polítics podrits de l’Ajuntament”.
El cas del bloc de Lluís Companys, les dificultats per tornar a posar en marxa el teatre de la Unió, la religió a les escoles públiques i el cost per pagar el lloguer a Sant Cugat han estat alguns dels altres temes sobre els quals els Diables han posat la seva diana.
