El precandidat a la presidència del FC Barcelona, Víctor Font, ha visitat Sant Cugat aquest dimecres en una trobada amb socis per explicar el seu programa en cas de sortir guanyador. Font defensa un canvi de model al club i planteja les eleccions com un “plebiscit” entre el personalisme i la professionalització. El precandidat situa la reconciliació amb Leo Messi com una prioritat i assegura que, amb l’actual direcció, no serà possible. També alerta del risc econòmic i social de l’entitat malgrat la millora esportiva.
Quin és el principal problema del club?
El principal problema és la manera de governar el club. El model personalista típic dels clubs de futbol dels anys 80 del segle passat jo crec que porta moltes restriccions. Fa que s’allunyi la gent bona, que els bons no treballin al club i que no tinguem capacitat de treure tot el potencial que hi ha a la institució.
Ara el Barça està guanyant.
Al final som el Barça i tenim la Masia, i si triem un bon entrenador podem tenir victòries en algun moment. Però ja ens va passar el 2015, que vam guanyar un triplet i, de sobte, aquesta manera de fer ens va portar cap avall i ens limita econòmicament. La realitat és tossuda, i és evident que l’economia és un problema que posa en risc el model de propietat. Allunya el soci del club perquè prioritzes els interessos personals. Els socis mai ens hem sentit tan allunyats de la institució com ara.
El que cal és passar pàgina, posar els millors a cadascuna de les àrees, posar el soci al centre, treballar de forma honesta, explicar sempre la veritat, ser molt transparent i assegurar que el soci és una prioritat.
El nom de Leo Messi sempre sona quan hi ha eleccions a la vista. Quin ha de ser el seu paper al club?
Jo crec que Messi és un exemple i un símptoma molt tangible i evident, perquè al final Messi és sentiment. El que ens ha fet viure no ens ho ha fet viure ningú, almenys en les darreres dècades. El fet que s’hagi trencat relacions a nivell institucional amb el millor jugador de la història, que és del Barça, que porta l’escut tatuat a la cama, és imperdonable.
Reconciliar-nos amb Messi és una prioritat. Nosaltres fa dos anys que treballem en un projecte per a Leo Messi amb un pla tridimensional. Hi ha una pota institucional per fer que el lligam entre Messi i la institució es restableixi i això faci més gran encara el Barça. Hi ha una pota comercial perquè, si hi ha una associació Messi-Barça, les dues marques creixen i podem generar diners, podem fer-ho servir com una palanca. I hi ha una pota esportiva que també explicarem.
Hi ha hagut contactes amb Messi?
Fa gairebé un parell d’anys que hi treballem i les propostes que hem fet les hem fet arribar als Messi. Nosaltres creiem que, com a actiu que és del barcelonisme, el fet que se sàpiga que no ha de participar o que no vol participar de forma activa, crec que és el que té tot el sentit del món, però nosaltres també, com a socis amb aspiració a governar el club, hem de poder explicar als socis i sòcies què és el que proposem. El que sí que sabem és que si continua governant Laporta aquesta reconciliació no serà possible.
Quin seria el primer canvi visible per al soci si fos president?
Sobretot que se’l té en compte. Malauradament, amb aquesta manera de fer, els socis només comptem quan se’ns ha de demanar una signatura o quan hem de votar. Que de cop i volta se’ls tingui en compte, que puguin participar en les assembles, que puguin opinar, que puguin participar en consultes vinculants. Que se’ls expliqui fil per randa els detalls de les operacions que fa el club i les comissions que es paguen. I no hi ha opacitat respecte a aquests milions que s’han pagat a un amic o a una empresa estranya que no sabem d’on ve amb la qual hem fet negoci.
Reforçar aquest sentiment de pertinença, ser coherents amb el nostre model de propietat, ens omplirà d’orgull a tots els culers, independentment de si la piloteta entra o no.
Cal una unió de precandidats per fer front a Laporta?
Més que el que s’ha de fer per guanyar, hem de posar sobre la taula què és el que li convé al Barça. Volem seguir governant el Barça com es governaven els clubs de futbol de forma personalista en el passat? Amb opacitat, que el soci no compti per a res? Que, com no tenim capacitat de gestionar el potencial econòmic que hi ha, anem a buscar els diners fàcils? O volem passar pàgina?
Hem presentat una proposta revolucionària de direcció esportiva, on en comptes de tenir un director esportiu tindrem tres dels millors especialistes que hem trobat, com Carles Planchart, Albert Puig i Francesc Cos, que són gent que ha treballat amb Pep Guardiola durant 20 anys.
El Barça ha d’aspirar a arribar al mes d’abril viu a totes les competicions: per la Champions, per la Lliga i per la Copa, però anar de forma sostinguda a les semifinals de Champions ha de ser un objectiu.
El club està millor o pitjor que el 2021?
Esportivament, estem millor, sense cap mena de dubte. Ha vingut aquesta fornada que ja existia en el club, que també és part de l’herència del 2021 que ara ens està il·lusionant tant. S’ha fet un molt bon fitxatge amb Flick i, per tant, a nivell del futbol masculí estem molt millor. Econòmicament i socialment, la situació és un problema i un risc molt rellevant per a la institució.
Econòmicament, tenim el mateix deute que teníem. Si sumem l’estadi, tenim 1.500 milions més de deute dels que teníem el 2021. No hem sigut capaços de generar beneficis i, per això, no hem pogut inscriure jugadors durant els cinc anys de mandat.
I socialment, crec que els socis i sòcies no s’han sentit mai tan allunyats de la institució.
