Les santcugatenques Victòria Camps i Sílvia Munt són la representació local de les 20 persones i 10 entitats que el Govern ha reconegut aquest any amb les Creus de Sant Jordi. Les distincions reconeixen els serveis destacats al país en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. De la filòsofa Victòria Camps, la Generalitat en destaca la “trajectòria intel·lectual” i el “compromís amb el pensament ètic i cívic”, mentre que de l’actriu i cineasta Sílvia Munt, premiada recentment amb el Gaudí d’Honor, es reconeix la “trajectòria artística en el món de les arts escèniques i audiovisuals”. Els premis es lliuraran pròximament.
Una vida entre rodatges i escenaris
Des de ‘La plaça del Diamant’ (1981), Munt ha participat en més de 50 films, treballant amb directors com Trueba, Ventura Pons, Aranda, Armendáriz o Gual. El 1991 va rebre el seu primer Premi Goya per ‘Alas de mariposa’, i al llarg de la seva trajectòria ha acumulat nombrosos guardons nacionals i internacionals. Ha mantingut una intensa activitat teatral, des dels inicis als anys 70 fins a la creació de la seva pròpia companyia i la participació en muntatges destacats com ‘La mort i la donzella’ o ‘Àngels a Amèrica’. El 2001 va orientar la seva trajectòria cap a la direcció de ficció, documentals i teatre, centrant-se en temàtiques socials i humanes. El curt ‘Lalia’ (2000), guanyador d’un Goya, va marcar aquest gir.
Ha dirigit nombroses pel·lícules per a televisió, també premiades, i projectes recents com ‘Vida privada’ (2017). Ara treballa en el documental ‘Rodoreda’. Com a directora teatral, ha signat muntatges com ‘El preu’, ‘Les noies de Mossbank Road’ o ‘Dogville’.
Quan l’ètica s’ha d’ensenyar
Això deia la filòsofa Victòria Camps, a l’última entrevista a Cugat Mèdia. Catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Camps es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar també en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exercit la docència a l’Autònoma i en va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre 1990 i 1993. Ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya i va ser senadora de 1993 a 1996 pel PSC. Va presidir la Fundación Alternativas entre 1996 i 2001.
És autora de nombroses publicacions, principalment sobre ètica, i ha rebut distincions com el Premi Internacional Menéndez Pelayo, el Premi Josep Maria Lladó a la llibertat d’expressió o el Premi Nacional d’Assaig. Entre les seves obres, destaquen ‘Virtudes públicas’), ‘El siglo de las mujeres’, ‘Una vida de calidad’, ‘La voluntad de vivir’, ‘Creer en la educación’ i ‘El declive de la ciudadanía’. També és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Altres guardonats
L’escriptora Maite Carranza, la periodista Julia Otero, l’arxiver i historiador Ramon Alberch, l’emprenedora social Carmen Armengol, l’artista plàstica Maria Àngels Domingo i l’historiador i escriptor català d’origen palestí Salah Jamal també ha resultat guardonats. La llista de personalitats la completen l’actor Enric Majó, la dissenyadora Roser Marcé, l’empresari Miquel Martí, president honorífic del grup Moventia; l’actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà, els empresaris del vi Ernestina Torelló i Miguel Agustín Torres, la presidenta del grup Sorigué i de la Fundació Sorigué, Anna Vallès, l’investigador en psicologia i educació Ignasi Vila. A títol pòstum figuren el cuiner Fermí Puig, l’educador i activista social Enric Morist i el teòleg Josep Rius.
Pel que fa a les entitats que també han rebut la Creu Sant Jordi, són la Universitat de Barcelona, la Fundació Ernest Lluch, l’Agrupació Coral Flors d’Urgell, la Banda de Música de Benissanet, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, la Fundació Pau Casals, el Grup Cultural de la Dona de Solivella, els Pastorets de Calaf i T’acompanyem.
