Vestir-nos com vulguem, parlar del que vulguem, en la llengua que vulguem, criticar i opinar sobre tot el que vulguem, siguem com siguem.
Sentir-nos segurs a casa i al carrer, a la feina i a l’escola, de nit i de dia. Sentir-nos que la societat és una, diversíssima, i que rema sencera per tenir cura els uns dels altres, dels presents i dels venidors. Sentir que ens escoltem i som escoltats i que és plegats que avancem i millorem. Cultivar la il·lusió pel futur, desacomplexat de les restriccions del present.
Pensar i actuar com ens sembli més adient, impulsar les iniciatives que ens semblin més adients, organitzar-nos com ens sembli més adient. Implicar-nos en les causes que ens semblin més necessàries, però abraçar la diferència i saber cedir, que els altres també cedeixen. Procurar ser justos, honestos i comprensius amb tothom i amb els més vulnerables en particular.
Ser alhora exigents i defensors dels serveis públics, de les institucions, dels seus representants i els seus treballadors.
La democràcia és tot això, i per això és tan fràgil, i per això és tan forta. I és que exigeix ciutadans actius: que s’informen, que participen, que desconfien amb seny i confien amb criteri.
Viure en democràcia és, en el fons, creure que val la pena l’esforç de conviure. Que la llibertat compartida, per imperfecta que sigui, és millor que qualsevol ordre imposat. I que el futur és millor si el construïm entre tots.
Davant dels embats a la democràcia, et convido a signar el manifest “Viure en Democràcia”.
